On habita l'aire

SIm FA#m SIm FA#m
   SIm
Et busque a les fosques
caminant pel barri
          FA#m
entre les ombres sota la caputxa
que encara em fa més fràgil
com atrapat en un vagó oxidat
de les muntanyes russes  
on cavalquen els traumes
MIm
monstres i fantasmes
                       FA#m
que no em van deixar aprendre
a governar el volant 
                  MIm
i ara em tomba indomable
mai m’hi acostumaré
   FA#m
tampoc vull resignar-me
hauria d’estimar-me

començar a cuidar-me
ho he provat mil voltes
i he fracassat totes
i ara camine a les fosques
entre llops i papallones
un altre cop
empaitant respostes
un color, un rostre, 
un pedaç de vida
que de sobte em toca 
i que m’il·lumina
i em naix un vers als llavis
com un raig de sol
que s’endinsa per les venes 
tendre i brutal
potser és un miratge 
però m’és igual

és una caiguda lliure
un allau de pau
una calma profunda
que em besa
m’inunda
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no ho puc explicar
només ho visc
i calle
i t’estime
i et trobe a faltar
SIm

                SIm
S’obrirà el mar
             FA#m
tremolarà la terra
           SIm
seré un volcà
                  FA#m
de lava i fúria encesa
           MIm
cobriré el cel 
                 SIm
de cendres i esperances
                MIm
i em fondré amb tu
            FA#m→LA
on habita l’aire
              SIm
on habita l’aire

SIm FA#m SIm FA#m 
MIm SIm MIm FA#m

  SIm
Només era un infant
i els anys em cabien
      FA#m
a les meues petites mans
encara em sobraven 
                         SIm
uns quants dits per dibuixar
                        FA#m
la casa, el sol, l’arbre d’un demà
que mai no va arribar 
                MIm
la vida ens sorprèn
amb bombes amagades
és el que hi ha 
      FA#m
condemnats a sobreviure
als cops i les pallisses
                MIm
que ens deixen orfes
abandonats
               FA#m
en paisatges nevats
on el fred ens talla
ens paralitza

ens deixa inconscients
incapaços d’entendre 
qui som nosaltres 
entre capes de gel
jo intente escalfar la meua
alliberar-me, 
trobar les flames
cosir les ales
aprendre a volar
tocar els astres
deixar un rastre
per poder tornar
a voltar per barri
valorant el que em queda
i no el que falta
és complicat
però ho intente
i arribe a casa
escric unes paraules

desordenades
gargotejades
en una antiga llibreta
que explica qui sóc
i m’ajuda a refugiar-me
com tu quan tanque els ulls
i et recorde encara
acaronant-me la cara
han passat tants anys
que ja no et pose rostre
però sempre et retrobe
quan et necessite
no es pot explicar
només ho visc
i calle
i t’estime
i et trobe a faltar

                SIm
S’obrirà el mar
             FA#m
tremolarà la terra
           SIm
seré un volcà
                  FA#m
de lava i fúria encesa
           MIm
cobriré el cel 
                 SIm
de cendres i esperances
                MIm
i em fondré amb tu
            FA#m→LA
on habita l’aire
              SIm
on habita l’aire

SIm FA#m SIm FA#m 
MIm SIm MIm FA#m  (x2)