Desembre

--Celleta al 1er trast per tocar-la en la tonalitat original--

                     RE LA
Era un fred dia de desembre
               SOL
quan ens vam creuar
                RE LA
Tu anaves acompanyada
                       SOL
i jo amb la mama a comprar

              SOL    LA
Uns ulls de color marró
       RE   →   LA →SOL
i un cabell mig ondulat
SOL →  LA     SOL
Amb pigues al nas

                   RE LA
Parlàvem fins les tantes
                SOL
Inventavem el relat
Però només era vergonya
No sabíem avançar

                        SOL   LA
I jo et buscava a qualsevol racó
            RE → LA → SOL
I tu et quedaves esperant
SOL → LA
Un petó...

     RE  SOL
Amagaaaaaaat. El segon no va arribar
             RE LA→SOL
fins l’any vinent.   I era com si res
           RE LA→SOL
hagués passat.     Perquè la nostra connexió
           SOL            LA
va ser imminent. I vaig saber
         SOL          LA       RE
que eres tu qui hi seria eternament.
LA SOL

SOL       LA        RE
I mica en mica va volar
     LA              SOL
el record fent pampallugues
       LA            RE
Marxes fora més d’un any
     LA             SOL
i la història no perdura
        LA          RE
M’hi capfico per un temps,
         LA          SOL      LA
però res sàcia l’amargura, oh no.

                 RE LA
I ara és 12 de desembre
                      SOL
i l’anhel ha vist la llum
He escrit un milió de lletres
que només parlen de tu.

                       SOL   LA
I han anat passant els anys, tants anys
         RE  → LA  → SOL
i ara et miro concentrat
    SOL  →   LA
Com dorms al meu...

     RE  SOL
Costaaaaaaat. I sé que hi dormiràs
          RE LA→SOL
la nit següent.  I és tal com m’ho havia
     RE LA→SOL
imaginat. Perquè la nostra connexió
           SOL            LA
va ser imminent. I vaig saber
         SOL          LA       RE
que eres tu qui hi seria eternament.
LA SOL                  RE LA SOL RE
    i qui hi seria eternament.