El far del Sud

SOL RE DO SOL x2

SOL       RE       DO       SOL
La va trobar a una sala mig buida,
Buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

SOL          RE         DO        SOL
Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

    LAm                          RE
I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida.
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

MIm         DO        SOL       RE
Et donaria amor si poguessis tornar-me’n,
et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
t’ho donaria tot si et pogués estimar.

SOL RE DO SOL x2

SOL    RE        DO        SOL
Tantes nits va pagar per tenir-la,
tantes excuses per anar tot sol,
però cada cop amb un plor la perdia,
la llum s'apaga quant la sort es pon.

     LAm                       RE
I el seu record s'estima en ciutats adormides,
I somnia fins l'alba el seu far sense vida trist.

MIm         DO        SOL       RE
Et donaria amor si poguessis tornar-me’n,
et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
t’ho donaria tot si et pogués estimar.

Solo: SOL RE DO SOL x4

SOL   RE        DO           SOL
Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
S'endú el cartell, arriba casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un món nou.

  LAm                           RE
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,
i el seu centre s'escapa perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tant bruna tant feble i prohibida,
s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu.

MIm         DO        SOL       RE
Et donaria amor si poguessis tornar-me’n,
et donaria amor si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
t’ho donaria tot si et pogués estimar.
x2