La lluna

MIm DO LAm SOL
x2

MIm
Callar, sentir a dins
com moren sempre 
                 DO
les nostres paraules.
                LAm    SOL
Volíem explicar-nos.

Cansats de naufragar
dins l'oceà
de gent afortunada.
Volíem abraçar-nos.

MIm DO LAm SOL
x2  

Cremar per diversió
els nostres cossos joves,
plens de ràbia.
Volíem escapar-nos.

Mirarem les imperfeccions
que ens han tocat a cadascú.
Les mostrarem,
que vegen que son nostres
i estan plenes de màgia

DO             SOL
I tornarem a mirar
         RE
en la distància la lluna,
i que ens ajude a tornar,
tornar de la deriva.

Ens tornarem a abraçar
si la marea ens crida.
Descobriré la raó amb tu.

MIm
Perduts, aïllats de tot,
i sempre menyspreem
                DO
el que ens envolta.
                LAm   SOL
Podríem estimar-nos.

Parlarem amb la sensació 
d'haver perdut el nord,
i així ens agradarem.
Mai més podrem admetre 
que ens tanquen dins la gàbia.

DO             SOL
I tornarem a mirar
         RE
en la distància la lluna,
i que ens ajude a tornar,
tornar de la deriva.

Ens tornarem a abraçar
si la marea ens crida.
Descobriré la raó amb tu.