Qui tans segurs consells vas encercant

FA#m  SOL  RE

FA#m
Quins tan segurs consells vas encercant,
RE
malastruc, enfastijat de viure,
SOL
Amic de plor e desamic de riure?
FA#m
¿Com soferràs los mals qui et són davant?

Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.

E per tos mals te allongues los jorns:
SOL
aitant és lluny ton delitós sojorns
FA#m
con vols fugir a la mort falaguera.

Braços oberts és eixida a carrera,
SOL                     FA#m
plorant sos ulls per sobres de gran goig.

Melodiós cantar de sa veu oig,
SOL                    FA#m
dient: "Amic, ix de casa estrangera.

En delit prenc donar-te ma favor,

que per null temps home nat l'ha sentida,
FA#m
car jo defuig a tot home que em crida,
FA#m
prenent aquell qui fuig de ma rigor".

Ab ulls plorant e cara de terror,
RE
cabells rompent ab grans udolaments,
SOL
la Vida em vol donar heretaments
FA#m
e d'aquells dons vol que sia senyor,

cridant ab veu horrible i dolorosa,

tal com la Mort crida al benauirat
SOL
(car si l'hom és a mals aparellat,
FA#m
la veu de Mort li és melodiosa.
La veu de Mort li és melodiosa)

Null hom conec o dona a mon semblant,
que, dolorit per Amor, faça plànyer;
SOL
jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
FA#m
car, de mon cor, la sang se'n va llunyant.

Llir entre cards, l'hora sent acostada
SOL                  FA#m
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és fugida,
SOL                           FA#m
ma arma roman en aquest món damnada.
RE
Ma arma roman en aquest món damnada.

(Ausiàs March, 1400-1459)