Lo jorn ha por

LAm REm MI

LAm        REm
Lo jorn ha por de perdre sa claror:
LAm
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
MI
pocs animals no cloen les palpebres,
LAm
e los malalts creixen de llur dolor.
REm
Los malfactors volgren tot l'any duràs
LAm
perquè llurs mals haguessen cobriment.
MI
Mas io qui visc menys de par e en turment
LAm
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

LAm        REm
E, d'altra part, faç pus que si matàs
LAm
mil hòmens justs, menys d'alguna mercè,
MI
car tots mos ginys jo solt per trair-me.
LAm
E no cuideu que el jorn me n'escusàs,
REm
ans en la nit treball rompent ma pensa
LAm
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
MI
por de morir ne de fer vida estreta
LAm
no em tol esforç per donar-me ofensa.

LAm      REm
Plena de seny, mon enteniment pensa
LAm
com aptament lo llaç d'amor se meta;
MI
sens aturar, pas tenint via dreta,
LAm
vaig a la fi si mercè no em defensa.

(Ausiàs March)