Indesinenter

Esta canción la ha vuelto a sacar Juan José Ferrer, yo simplemente la he

bastante claro cómo se ha de tocar.

MI  MIm

MI
Nosaltres sabíem
FA#m
d'un únic senyor
MI
i vèiem com

esdevenia

gos.

Envilit pel ventre,
FA#m
per l'afalac al ventre,

per la por,
MI
s'ajup sota el fuet

amb foll oblit

de la raó

que té.

FA#m
Arnat, menjat

de plagues,
SOL#m
sense parar llepava
FA#m
l'aspra mà

que l'ha fermat
MI
des de tant temps

al fang.

FA#m
Li hauria estat

senzill de fer
SOL#m
del seu silenci mur

impenetrable, altíssim:

FA#m
va triar
MI
la gran vergonya mansa

dels lladrucs.

FA#m
Mai no hem pogut,

però, desesperar
MI
del vell vençut
FA#m
i elevem en la nit
SOL#m
un cant a crits,
FA#m
car les paraules vessen

de sentit.
MI
L'aigua, la terra,

l'aire, el foc

són seus,
FA#m
si s'arrisca d'un cop
SOL#m
a ser qui és.

FA#m
Caldrà que digui

de seguida prou,
MI
que vulgui ara

caminar de nou,
FA#m
alçat, sense repòs,

per sempre més
SOL#m
home salvat en poble,

contra el vent.

FA#m
Salvat en poble,

ja l'amo de tot,
MI
no gos mesell,

sinó l'únic senyor.

FA#m
Mai no hem pogut,

però, desesperar
MI
del vell vençut.

FA#m
Mai no hem pogut,

però, desesperar
MI
del vell vençut.