Desert D'amics

LAm REm SOL FA MI

LAm                  REm
Desert d'amics, de béns e de senyor,
SOL                   LAm
en estrany lloc i en estranya contrada,
REm
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
SOL              LAm
ma voluntat e pensa caitivada,
FA                   LAm
me trob del tot en mal poder sotsmès,
FA                  LAm
no vei algú que de mé s'haja cura,
FA                       SOL
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
FA                  MI
de què en fau grat a ma trista ventura.

LAm                    REm
Eu hai vist temps que no em plasia res;
SOL                       LAm
ara em content de ço qui em fai tristura,
REm
e los grillons lleugers ara preu més
SOL               LAm
que en lo passat la bella brodadura.
FA                       LAm
Fortuna vei que ha mostrat son voler
FA                          LAm
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
FA                      SOL
però no em cur, pus hai fait mon dever
FA                       MI
amb tots los bons que em trob en companyia.

LAm                     REm
Tots aquests mals no em són res de sofrir
SOL                  LAm
en esguard d'u qui al cor me destenta
REm
e em fai tot jorn d'esperança partir:
SOL                       LAm
com no vei res que ens avanç d'una espenta
FA                  LAm
en acunçar nostre deslliurament .
FA                  MI
en acunçar nostre deslliurament

LAm                  REm
Desert d'amics, de béns e de senyor,
SOL                   LAm
En estrany lloc i en estranya contrada …

(Jordi de Sant Jordi, 1399-1424)