Amb tots els petits vicis

LAm SOL REm

LAm
Amb tots els petits vicis
SOL
adult et consideren

i com qui deixa ploure

vas traspassant els límits
LAm
de més de tres edats.

Com és l'absurd qui mata
SOL
i mai a qui voldries,

com que no veus el canvi,

com passen tantes coses
LAm
sense que t'ho consulten.

REm
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

LAm
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

Podries ser ja pare,
SOL
si molt t'obliguen penses,

et mires a l'espill
LAm
i sempre et veus més lleig.

Que no ha passat la vida
SOL
d'adolescent et sembla;

amb tots els petits vicis
LAm
la sents molt més present.

REm
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

LAm
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

A mort ací és la vida
SOL
d'una manera lenta,

i lluites junt amb altres

i et negues a mil coses
LAm
i sempre et sembla poc.

Com és l'absurd qui mata
SOL
i mai a qui voldries,

com que no veus el canvi,

com passen tantes coses

sense que t'ho consulten.

REm
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.

LAm
Et creus, oh miserable,

que el temps ja no existeix.