Passejant per Barcelona

FA DO REm

RE                    
Passejant per Barcelona 
                      FA
un dimecres cap al tard
                       DO  
he pensat ja fa una estona 
                  RE
que no estic enamorat.                                  
M'he dit: "Tinc quatre pessetes 
                   FA
que és el que val un cafè
                      DO  
ara que les tinc, les gasto, 
                       RE
i així ja no les tindré».


                         
Un rellotge deia l'hora 
                    FA
i l'asfalt llueix per mi.
                    DO   
Tinc el foc que em demana 
                 RE
qualsevol barceloní.                     
Fa baixada o fa pujada, 
                      FA
ja no recordo el que fa,
               DO     
em saluda una noieta 
                  RE     SOL      MI
perquè canto en català.


      MI                     
M'acosto i em diu: «Bon dia».
                   SOL
 Com, bon dia, si fa fosc
                    RE     
Com que la rima és difícil 
                   MI
em mira i exclama: tosc!                           
«No sóc pobre ni estic sola, 
                     SOL
ni espero cap pretendent».
                 RE     
Aquesta noia m'intriga pels 
                        MI
seus ulls i el seu accent.


                             
Com que sóc valent, la deixo.
                     SOL
 Les intrigues em fan por.
                     RE      
Malgrat les quatre pessetes un, 
                      MI
quan vol, és un senyor.
                      
El capvespre continua, 
                      SOL
cada vegada és menys cap.
            RE         
Netegen una façana 
             MI     SOL     LA
tota coberta de drap.


RE                             
Per fi un bar m’obre les portes 
                       FA
com si fos un gran amic;
                       DO     
passo de llarg, no m’agrada, 
                                RE
sé el que em faig i sé el que em dic.
                                        FA
Si les coses no canvien continuaré passejant

                     DO  
això es deia el meu besavi 
                 RE
i es va morir caminant.

                            
Ja veieu que n'és, de fàcil, 
                       FA
del no-res fer una cançó.
                     DO     
Malgrat les quatre pessetes un, 
                       RE
quan vol, és un senyor.
                          
Un senyor fotut de fàstic 
                       FA
perquè és queda en un racó,
                  DO    
el racó de les trompades 
                   RE
quan es vol tenir raó.