Es fa llarg, es fa llarg d’esperar

        DO#m     SI            MI
Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor,
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
         SI       LA        MI
Quan s'espera que ja tot s'acabi
           SI     LA        MI
per tot d'una tornar a començar,
          SI         LA         SOL#m
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
     DO#m    SI       LA
per tornar-lo a edificar,
        MI          SI        MI
es fa llarg, es fa llarg esperar.

I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai,
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir,
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist esperar, es fa trist esperar.

           SI         LA         MI
I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sents amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós,
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós.

      DO#m        SI       LA
Es fa fosc, es fa fosc esperar
      MI           SI      MI
Es fa fosc, es fa fosc esperar!
x2

         DO#m        SI       MI
I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan a la fi sents a prop per tots dos,

        SI           LA        MI
Quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa un temps que vas fer l'últim somrís,
        SI           LA        SOL#m
quan al cor sents la mort i t'espantes
      SI             LA           MI
al pensar que potser és l'últim avís,

      DO#m         SI      LA
Es fa gris, es fa gris esperar
       MI          SI      MI
Es fa gris, es fa gris esperar!