M’aclame a tu

SOL
M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
        DO       LAm         SOL
mare de pols, segrestada esperança. 

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins, 
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat. 

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres, 
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum, 
             DO      LAm
sempre, a la nit, il·luminant, 
  RE7             SOL
enterc, un bell futur, una augusta contrada!

SOL       DO       LAm         RE7
 Seràs el rent que fa pujar el pa,
         SI                 MI
seràs el solc i seràs la collita, 
MI        LAm              RE7
 seràs la fe i la medalla oculta,
         SOL
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada, 
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

SOL
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
         DO       LAm       SOL
Seràs l'ocell i seràs la bandera
       SOL
Jo pujaré piament els graons
  DO            LAm         RE7
i en arribar al terme entonaré
             SOL
el prec dels béns que em retornaves sempre.
       SOL
Jo pujaré piament els graons
         DO     LAm         RE7
i en arribar al terme entonaré
             SOL
el prec dels béns que em retornaves sempre.
         DO     LAm         RE7
i en arribar al terme entonaré
             SOL
el prec dels béns que em retornaves sempre.
         MI     LAm         RE7
i en arribar al terme entonaré
             SOL
el prec dels béns que em retornaves sempre.