Els Crits

--Celleta al 4t trast per tocar en la tonalitat original.--

LAm
LAm       MIm           FA                  SOL
La nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat
LAm       MIm      FA                SOL
ple, món buit, firmaments com brases extingint-se
DO                MIm             LAm    FA
  i l'angoixa de quan no en sentim els crits
DO                MIm             LAm    FA
  i l'angoixa de quan no en sentim els crits

A vegades, quan hi penses, descobreix ella mateixa sospirant per ser el forat
podria ser el què falta, o allò que sortia
o la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits
o la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits

FA     SOL    MIm             MI           LAm
la mateixa mort immensa d'una llunyana nit d'estiu
FA     SOL    MIm             MI           LAm
la mateixa mort immensa d'una joguina al fons d'un riu

LAm          MIm
Sovint sense adonar-se'n
FA                           SOL
          bat les ales i al voltant li creixen mil milions de flors
LAm              MIm    FA                  SOL
  fràgils i orgulloses, l'eternitat és als colors
DO                MIm             LAm    FA
 i la força amb aquells que fan cançons dels crits
DO                MIm             LAm    FA
 i la força amb aquells que dels crits fan cançons

FA     SOL  MIm             MI           LAm
i la mateixa llum intensa d'una llunyana nit d'estiu
FA     SOL    MIm       MI           LAm
i la mateixa llum intensa de la nina quan somriu
FA     SOL    MIm       MI           LAm
la mateixa llum intensa
FA     SOL    MIm       MI
                         de la nina quan somriu

FA     SOL    MIm       MI x5