El Metec

SOL  RE  RE7  DO  SIm  LAm

SOL
Amb aquest aire de metec,

jueu errant, pastor grec,
RE
i els meus cabells als quatre vents;
RE7
i aquest mirar tan indecís,

ara amargant, ara endolcit,
SOL
de dies bons i de mal temps.

SOL
Potser faig pinta d’haver estat

lladre de fruites i de blats,
RE
de camps que acaricia el sol,
DO                                 SIm
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
LAm
com hi he jugat i m’hi he perdut,
SOL
sense mai perdre-m’hi del tot.

SOL
Amb aquest aire de metec,

jueu errant, pastor grec,
RE
i els meus cabells als quatre vents,
RE7
i aquests meus ulls descolorits,

verdosos, blaus, mig enfosquits;
SOL
em faig mirall de tots aquells.

amb qui he sofert, amb qui he gaudit,

perquè el meu cor no s’ha rendit
RE
ni penedit d’anar més lluny,
DO                       SIm
d’on algú diu que ens aturem
LAm
si no volem anar a l’infern,
SOL
cosa que mai no m’he cregut.

SOL
Amb aquest aire de metec

jueu errant, pastor grec,
RE
i els meus cabells als quatre vents,
RE7
vinc a trobar-te i a sentir

com és d’immens aquest camí
SOL
que encara tornaria a fer;

camí de totes les olors

del gessamí dels meus records
RE
d’Alexandria i d’Istanbul;
DO                   SIm
i com voldria perdre-m’hi
LAm
i enamorar-m’hi com ahir
SOL
ans que se m’acluquin els ulls.

SOL                  RE
I com voldria perdre-m’hi
RE7                  SOL
i enamorar-m’hi com ahir
DO                        SOL
ans que se m’acluquin els ulls.

(Adaptació de 'Le métèque' de Georges Moustaki)