Quin dia feia, amics...

RE FA#m x2
SOL

     RE                      FA#m
Quin dia feia, amics... Quin dia feia, amics...
          SOL                       RE
La dolça Adela va venir amb el mapa d’un lloc nou per descobrir,
    MIm             SOL            MIm            LA
amb les claus d’una moto que ens deixava el seu veí.
     RE                         FA#m
Quin dia feia, amics... L’Adela deia “sóc aquí
        SOL                     RE
per rodolar entre la civada i tocar-nos fort en el molí
    MIm             SOL       MIm            LA
comptant ocells que migren, fugint d’un país trist!”.
     SOL                 RE
Quin dia feia, amics, no n’heu vist molts així,
     SIm     LA     SOL       RE
i l’Adela volia passar-lo amb mi!

         FA#m             SOL
I vaig girar-me i li vaig dir
      RE
que seria divertit,
         FA#m             SOL
i vaig girar-me i li vaig dir
       RE
“que bucòlic i bonic”,
         FA#m             SOL
i vaig girar-me i li vaig dir
       RE
“la propera, clar que vinc”,
         FA#m             SOL
i vaig girar-me i li vaig dir
         MIm              LA
i vaig girar-me i li vaig dir:

     RE                    FA#m
“Ara no, no, no, no m’interrompis!
              RE                      FA#m
No veus que estava inspiradíssim escrivint-te una cançó?
         SIm         SOL        SIm           SOL
Ja s’aclarien els contorns d’un gran tema pop-folk
       SIm        MIm             SOL
que congelarà per sempre això tan especial
                    RE                       LA
que hi ha entre els dos, que hi ha entre els dos.

     RE                    FA#m
“Ara no, no, no, no m’interrompis!
              RE                      FA#m
No veus que estava inspiradíssim escrivint-te una cançó?
    SIm             SOL        SIm                SOL
Ara que encarava un vers per rimar amb els teus cabells,
        SIm             MIm        SOL
ara que quasi es pot sentir l’olor de la teva pell
        RE           LA
en el paper, en el paper...”

RE FA#m x4