L'espectre de Maria Antonieta

 RE#
Clar que arriben dies on tothom li sembla
               SOL#
imbècil i opta per callar.
 RE#
Clar que si es concentra pot sentir perfums
             SOL#
exòtics recorrent-li el braç.
SIbm
Clar que es fa pesada amb els seus contes
                    SOL#
de carrosses que travessen prats.
RE#
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos
          SOL#
momentàniament tan vius i sans!

SOL#              SIbm
Que al tombant de vespre,
DO#              SOL#
quan el sol se'n va,
SOL#      SIbm
Maria Antonieta
DO#          SOL#
surt a investigar.

I travessa el trànsit
i es cola allà on vol
per fer por a nenes
i a homes sense son.

I amb altres espectres
es riu dels mortals
asseguda en punxes
de la catedral.

MIb                           SOL#
I sobrevolant París desert es diu:
   DOm        DO#      RE#
«Maria, ets aquí, tan llesta
       SOL#  DOm   DO#      RE#
com et penses i no veus com els
  DO#              RE#
records t'estan mentint,
           SOL#  FAm RE#
t'estan mentint!».

     SOL#    DOm        DO#     RE#
I es diu: «Maria, només tu saps com
        SOL#      DOm    DO#     RE#   DO#
vas arribar a avorrir la vida a l'interior
             RE#                SOL# FAm
d'aquells jardins, d'aquells jardins!».

RE# RE#
SOL# FAm RE# RE#
SOL#