Aquí tens el meu braç

LA FA#m RE LA

LA
Inèrcia maca, on t’has amagat? Soc el senyor amb la rosa
   FA#m                  LA
al trau, vinc net i perfumat.
Inèrcia, estova’m les extremitats. Inèrcia,
jo t’obeiré; tu marca la velocitat.

   MI
La finca és a la falda del massís,
                     LA
no sóc difícil de trobar.
   MI
Pregunta pel carisma punxegut,
                           LA
rastreja les llacunes culturals.

LA
Inèrcia, espero el dia assenyalat que, per damunt
             RE                   LA
les veus del món, refilarà el teu cant.
Inèrcia, crida a l’ordre, i si em dona
per tenir suggeriments, em pots emmordassar.

  MI
Pujats dalt de la tàpia els xavals
                        LA
espien el banquet dels grans
    MI
i esperen convertir-se en bona gent, i que ho siguin tots,
                        LA
n’espero ciutadans exemplars!

RE                    MI
Tinc una veïna que fa dies que assaja
     LA              FA#m
el mateix monòleg al balcó.
Suposo que al principi intentava seduir-la,
però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges
de no sé quin poble,
les poso en un plat i insisteixo
que es quedi una estona.
                RE
Però sempre es queda al replà...

LA
Inèrcia, injecta’m l’anestèsia, va, no veus que ho tinc
         RE                     LA
tot preparat, aquí tens el meu braç.
Inèrcia, estem parlant de quantitat, porta una dosi
suficient per adormir elefants.

   DO#m
M’agrada sortir a caminar a la tarda,
           FA#m
però els horaris d’institut poden ser una trampa.
    DO#m
Ahir un grupet en un semàfor em va reconèixer
       FA#m
-mentre no es posava verd vaig fer veure que no els veia-.

    RE
Freqüento carrers per recordar com em sentia
    LA
aleshores -n’evito d’altres per no creuar-me
          SIm
amb uns exsogres- i penso en mi, i en el disc,
      RE
i en amics que fa temps que no he vist
             FA#m           SIm
i, tornant a casa, emeto un so que ningú sentirà,
               RE
pujo a un ascensor i em preparo un sopar,
                            FA#m
ai, Inèrcia maca, on t’has ficat?

RE                    MI
Tinc una veïna, francament, no confio que
   LA           FA#m
l’agafin a l’audició.
Suposo que al principi intentava seduir-la,
però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges
de no sé quin poble.
Les poso en un plat i insisteixo
que es quedi una estona.
Però sempre es queda al replà, joder Inèrcia, va,
que només veure’m se’m deu notar.

   RE               MI             LA FA#m
El temps que fa que porto aquí esperant.
Vull una dosi per adormir elefants.
Injecta-la al meu braç immaculat.

RE                    MI
Tinc una veïna que fa dies que assaja
     LA              FA#m
el mateix monòleg al balcó.
Suposo que al principi intentava seduir-la,
però mai amb gaire convicció.
Hi ha dies que em puja taronges
de no sé quin poble,
les poso en un plat i insisteixo
que es quedi una estona.
                RE
Però sempre es queda al replà...