Que boig el món

    LA                     RE
Que boig el món, que no té cap sentit
     MI                      LA
i em fa pensar: no sé què hi faig aquí.
    FA#m                         SOL
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
   DO#                  DO#7
Ja pots lluitar amb constància,
              FA#m     →     MI      →
que un dia et fot un cop amb tanta força
   RE
que et deixa sol
SIm   →   MI    →   FA#m
en el principi del camí.
SIm     →     MI       →      LA
Diuen que al món s’hi ve a patir.

     LA                    RE
Que boig el món, que no té cap ni peus
        MI                   LA
ni ens deixa tenir el que teníem ahir,
    FA#m                     SOL
Que boig el món, que no vol aconseguir
    DO#             DO#7
per fi esborrar del mapa
         FA#m       →     MI
aquelles coses que menyspreem,
 →           RE
i ens fan sentir mesquins.
SIm   →  MI       →       FA#m
En la distància està el secret,
SIm   →   MI      →        FA#m
callat, ocult, pacient, discret.

FA#m       DO#  RE             MI
Per art de màgia, baixem com l’aigua,
FA#m         DO#      RE
i, a cada obstacle, refem com si res el camí,
       MI
construint a mida el destí.

LA          MI               RE
A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades,
   MI
governa tu el vaixell  que no tens
LA           DO#m            RE           MI
res, a perdre res, a perdre res, i res a perdre.
LA               MI
Boig, el món és boig, però és nostre
     REm
i és el millor d’entre els possibles.

     LA                           RE
Que boig el món, que em fa anar amunt i avall,
      MI                         LA
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
    FA#m                            SOL
Que boig el món, on podem creure en més d’un déu,
    DO#             DO#7
i això ens obre les ales 
      FA#m    →   MI       →      RE
de la vanitat, podem ser injustos i malvats.
SIm    →    MI      →     FA#m
Però el pitjor és no saber mai
SIm    →    MI      →     FA#m
qui mou els fils al teu terrat.

FA#m       DO#  RE             MI
Per art de màgia, baixem com l’aigua,
FA#m         DO#      RE
i, a cada obstacle, refem com si res el camí,
       MI
construint a mida el destí,
construint a mida el destí.

LA          MI               RE
A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades,
   MI
governa tu el vaixell  que no tens
LA           DO#m            RE           MI
res, a perdre res, a perdre res, i res a perdre.
LA               MI
Boig, el món és boig, però és nostre
     REm
i és el millor d’entre els possibles.