Els vells amants

SOL
Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
                                RE
Les seves mans, nervioses i arrugades.
                                     SOL
Els seus cabells el temps ha tornat blancs 
              RE              SOL
i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat 
(si els costums que segueixo ho permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat
quan la esperança comenci a estar seca.

               SOL             RE
I s'agafen les mans els vells amants.
                                        SOL 
I recorden, com ahir, les flors que van collir.
               SI              MIm
I s'agafen les mans els vells amants.
                    LA7                 RE       RE7
Es miren i ho saben tot, no els cal dir res, cap mot.

SOL
On els vells viuen es va aturar el temps
                              RE
amb el retrat que a la paret penja.
                                   SOL
On els vells viuen es va aturar el temps
               RE                    SOL
després que es vàrem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran 
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran 
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

               SOL              RE
I s'agafen les mans els vells amants.
                                  SOL
I es bressolen cada nit com dos infants petits.
               SI              MIm
I s'agafen les mans els vells amants.
                       LA7            RE     RE7
I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?»

SOL
I per Sant Jordi ell li compra una rosa 
                         RE
embolicada amb paper de plata.
                                   SOL
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
              RE          SOL
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants
amb una flor i la seva tendresa...