Qui som

  DO#m
Carrego amb molt d’esforç la motxilla
               LA
a l’esquena partida,
       MI
són jornades de camí per muntanyes
                 SOL#
sota l’embat del sol.

Tinc els peus trillats per les tarteres
que hem baixat en un dia
i ara l’obaga i aquest bosc marquen
l’olor del repòs més dolç.

I de serrar
les bigues que ens faran d’aixopluc
m’han quedat les mans calloses i flairant el pi tallat
fixo el record de la meva llar pel futur.

I ja no queden
dies que em recordin a tu,
he fixat en mil cançons tots els records que havíem viscut
i ara les canto per no sentir-me perdut.

MI                             FA#
I amb aquella sort que ens acompanya
                      MI
haurem pujat a les muntanyes
                    SOL#m
que vam marcar com a fi
I ara recollim sota les passes
cents de fites que deixem
per a que tu ens puguis seguir.

   DO#m
Desfaig amb el cor ple el camí que
                        LA
un dia va mostrar-me la vida:
         MI
he donat tant i he rebut més, he lluitat prou
               SOL#
per tombar les pors.

I ara sols em queda colgar el cos
entre ginebres i alzines,
que brotin malves i muguets i les abelles
facin mel del meu record.

I de serrar
les bigues que ens faran d’aixopluc
m’han quedat les mans calloses i flairant el pi tallat
fixo el record de la meva llar pel futur.

I ja no queden
dies que em recordin a tu,
he fixat en mil cançons tots els records que havíem viscut
i ara les canto per no sentir-me perdut.

MI                             FA#
I amb aquella sort que ens acompanya
                      MI
haurem pujat a les muntanyes
                    SOL#m
que vam marcar com a fi
I ara recollim sota les passes
cents de fites que deixem
per a que tu ens puguis seguir.

    LA    SI          DO#m
Has vist? No tenim res més,
             SI                MI
però ens esmerem a merèixer la sort
              SOL#7 (11)
i lluitem amb ganes.

L’esforç i sentir que podem canviar el món
o que almenys farem moure quelcom
que ens faci més lliures,

que ens ajudi a sortir d’aquest pou que hem cavat amb tants anys d’egoisme i lliçons,
que no veus que ja n’hem tingut prou?!
Cal merèixer,

      RE#         DO#m
Cal aprendre, qui som.