Miracle a les Planes

SIbm SIbm
                REb          SOLb    FA
Sortíem que era fosc els estudiants
    MIbm          LAb         REb
que fèiem torn de tarda. Travessàvem
   FA                            SOLb
el campus buit. Jo anava mig frustrat
    MIbm                         REb   LAb
amb tanta calma: pot semblar excessiu,

SIbm                    REb          SOLb    FA
  llavors vaig viure-ho com si m’estafessin
   MIbm             LAb        REb
la part que em pertocava d’hedonisme,
    FA                              SOLb
l’esclat damunt la gespa, el meu tastet
    MIbm                  REb  LAb
del pedigrí rebel de Bellaterra

      SOLb             LAb        REb
No és que apuntés jo a jove compromès,
   LAb          SOLb            FAm  SIbm
tampoc sé exactament què m’esperava
    MIbm                        SIbm
(inspiració, crec, i esperit d’equip)
   LAb
i, tanmateix, aviat va ser evident

SIbm            REb           SOLb  FA
  que no veníem a sotmetre el món,
       MIbm     LAb        REb
que el teatret adult intimidava…
    FA                        SOLb
Res més grotesc que les generacions
    MIbm                  REb     LAb
que regnen satisfetes del llegat,

SIbm                 REb                SOLb  FA
  però l’anterior ho feia i crec que es pot
    MIbm           LAb              REb
ben dir que vam comprar-ne herois i faules.
    FA                         SOLb
Vam créixer cobejant-ne aplaudiments,
    MIbm                           REb  LAb
i ordint, amb discreció, un pla malvat:

   SOLb        LAb                REb
voldríem encaixar, com bons nens de
   LAb           SOLb               FAm  SIbm
classe mitjana i de Lletres. (Vaig ser-ho,
   MIbm                           SIbm
de Lletres, fins l’assumpte del ronyó
       LAb
que em va fer molt de Ciències. Un fanàtic).

   MIbm                      LAb
Baixàvem junts en els ferrocarrils
   REb       FAm         SIbm
on era fàcil seure, i imitàvem
    SI                       SIbm
les palatals d’un catedràtic que
  SI                          FA
citava títols depriments com “Breu
   MIbm                     LAb
història de la premsa a Catalunya”
  REb                 FAm             SIbm
i rèiem molt, però el nas sensible hauria
    SI                            SIbm
flairat en l’aire un maldecap creixent,
    SI                     FA
l’angoixa de trobar la vocació:

  SOLb      LAb        REb
teníem energia per gastar
      LAb         SOLb           FAm  SIbm
i els cossos preparats per esforçar-se,
       MIbm                       SIbm
però aspiracions difuses sense un marc
   LAb
on créixer fortes. Vam passar així

SIbm                REb/LAb          MIbm FA
  els cursos, bloquejats de por al futur
      MIbm          LAb              REb
(vull dir d’intel·ligència que es menjava
  FA                        SOLb
a si mateixa). Érem llenços blancs
  MIbm                      REb  LAb
immòbils, calibrant si serviran

SIbm           REb/LAb         SOLb    FA
  per bodegons ingenus o pels traços
     MIbm       LAb              REb
d’un Geni irrepetible. I, no cal dir-ho,
   FA                         SOLb
pretendre tal control de l’avenir
   MIbm                        REb
va ser dels poltres de tortura més
  LAb           SOLb             SIbm
sofisticats que he conegut: l’atzar,
   LAb                      SIbm  LAb  SOLb
la biologia o les herències triomfen
    MIbm                           SIbm
més que cap voluntat (i això em serveix
 LAb                      SIbm
avui de feliç sort exculpatòria!).

                REb/LAb      SOLb  FA
Un vespre, no recordo bé per què,
   MIbm         LAb        REb
tornava sol. Devia anar cansat
    FA                             SOLb
–llavors hi anava sempre–, el sotragueig,
  MIbm                           LAb
i la remor d’uns nens tornant de bàsquet

SIbm             REb/LAb             SOLb   FA
  em van clapar. Vaig viatjar inconscient
    MIbm     LAb              REb
per urbanitzacions de gats panxuts
  FA                                  SOLb
i porpres buguenvíl·lics fins que els fets
     MIbm                    REb  LAb
que avui us canto van precipita~r-se:

  SOLb            LAb         REb
enmig dels passatgers desconeguts
   LAb            SOLb              FAm  SIbm
el meu cervell de nen, creuant les Planes,
  MIbm                       SIbm
somiava somnis seus ja no sé quins
     LAb
quan un avís de pròxima estació

   MIbm                             LAb
va despertar-me i vaig trobar un coixí,
   REb                FAm         SIbm
un suèter vell que em protegia el cap
   SI                         SIbm
de la finestra… Estava ben plegat,
   SI                     FA
es mantenia fresc i feia olor
   MIbm                               LAb
de bosc. Vaig preguntar a dos heavies tímids
    REb          FAm             SIbm
que seien just davant si, per ventura,
  SI                       SIbm
sabien de qui era. No ho sabien.
     SI                     FA
Dins del vagó el món seguia sent

   SOLb              LAb           REb
el món, però palplantada en la foscor
     LAb            SOLb             FAm  SIbm
vaig veure que em mirava una ombra amiga
  MIbm                       SIbm
i vaig saber que estava preparat:
   LAb                          SIbm
de cop i volta el buit em concernia.

SIbm REb SOLb FA
SIbm REb SOLb FA
SIbm