Les dues torres

FA SOLm DO FA
FA SOLm DO FA

FA                      SOL
Una onada massa llarga 
els va mullar les botes,
DO                                          
  però els quatre homes
       FA
no es van ni immutar.
FA                 SOL
La llum blava d’un nou
dia els escalfava els rostres,
DO          DO7               FA
jeien a la sorra endevinant.

REm                   LAm
Amb els ulls biònics com,
en la Mediterrània,
 SIb                              FA
anaven apagant-se els llums dels fars.
REm                     
Quan, amb una veu no
        LAm
concebuda per cap mare,
          SIb                      DO
li va dir,  la Torre Mapfre a l’Hotel Arts:

DO
REm FA SOL LA

REm
-S’apropen núvols vermells
FA
  que semblen bancs de corall
SOL
  però el vent que els porta els escampa
      LA
i els bancs, en segons, es desfan.

REm
  S’apropa un arc ben tensat,
FA
  potser és un cranc volador,
SOL
  però el vent que el porta l’aplana
    LA
i el cranc es transforma en tauró.

DO   REm       SIb            FA
  Així tot segueix la seva sort.
DO    REm       DO            REm
  També els hotels de mala mort.

REm
  Cigonyes blanques m’han fet
FA
  niu a l’ampit del terrat
SOL
  però ja s’envolen cap a Àfrica,
LA
baten les ales dins d’un cel daurat.

REm
  Eixams brunzents d’abellots
FA
  em ronden testos del hall
SOL                                    A
  però ja es dispersen per Barna com bojos,
           SOL
un altre nèctar els vol...

DO   REm      SIb            FA
  Així l’univers pren decisions.
DO    REm           DO              REm
  Em sents, pensioneta amb pretensions?

     LAm                                          
I en aquest món mutant
           SIb
jo vull fer plans,
no tinc grans ambicions:
  LAm                             
preveure com em sentiré
           SIb
davant determinades situacions,
    LAm                                    
que quadrin els balanços a la
           SIb
veu que em parla dins del cap
  LAm                                       
jutjant-me en loop la vida mentre
           SIb
perdo el seny mirant terrats.

   LAm                                 
En aquest món on res és res
         SIb
que duri més de tres segons
    LAm                                          
(el cor sensible és fort per dins
      SIb
i el dur és fràgil, en el fons)
    LAm                                 
amb cada alba enceto el
              SIb
dia a punt per la transformació,
   LAm                                      
per la metamorfosi, per -va,
      SIb
ho dic!- florir, ser algú millor,
 LAm                                  
i miro aviam si s’obre una
          SIb
esquerdeta nova en el mur
   LAm                               
de Collserola i Montjuïc,
    SIb                 FA
un tall de llum, una rodanxa de futur…

                         DO   REbdim      
Que ja no vull estar enfadada,
      REm
ni adormida, ni desconnectada,
                SIb                        
vull mullar-me, vincular-me i ser
              FA
lleial als altres!
                       DO            REbdim     
Vull sorprendre’m cada dia i que
        REm
en un demà llunyà                                                   
uns estranys mirant les meves
       SIb                  FA
runes puguin dir, assenyalant-me:
                  DO            REbdim       
“de l’argila primigènia al bulldozer
      REm
que amb tot acaba
                  SIb                   
es va trobar unes ànimes
                FA
i va saber estimar-les!”

DO    REm        SIb            FA
  Ja veus… Ara crec en el progrés!
DO    REm          DO          REm
  Em sents, hostalet anat a més?
DO     REm         SIb         FA
  Tan sols m’interessa l’avenir.
DO    REm         DO           REm
  Em creus, hotelet amb pedigrí?

REm
Hahahaha! Ai Déu meu! Bueno...
Definitivament passem massa estona junts.