L'Eva i la Jana

--Celleta al 3er trast per tocar-la en la tonalitat original--

DO MIm LAm7 LAm x2

DO             MIm
Ja tenen setze anys
LAm            DO
i ara tot les crema
              MIm
refregant els cossos
                 LAm
pels camps del costat.

DO           MIm
Un vestit de flors
LAm     DO                 MIm
i una camisa descansen a l’herba
               LAm
si el riu és a prop.

DO
Marxen les hores buscant pigues noves,
    LAm7
tan sols els ocells les han vist.
           DO                    MIm
Agafen les bicis sabent que és l’inici,
               LAm7
sobre els seus caps s’ha fet de nit.

DO

REm              SOL            DO
Quan li agafa la mà no passa el temps.
              MI               REm
“Saps que t’estimo! Mai m’ha passat,
          SOL              DO
no sé què som, què està passant?”

            REm               SOL
I entre uns dits els dits de l’altre
       DO           MI                REm
com si fos un videoclip que ens ha passat?,
          SOL                   DO
no sé que som, però què guapa estàs!

DO MIm LAm7 LAm

DO         MIm
La Jana ja dorm,
LAm              DO
perquè quan sent un pit
            MIm
contra l’esquena
           LAm
li agafa la son.

DO            MIm
L’Eva s’ha llevat,
LAm           DO
està molt nerviosa
              MIm
perquè té un examen
          LAm
a la facultat.

DO      
I ara exagera amb que no es sap cap tema
     LAm7
dels trenta que té per llegir.
           DO                  MIm
S’apropa la Jana que ve per darrere
            LAm7
diu que amb ella ha après a ser feliç.

DO

REm              SOL            DO
Quan li agafa la mà no passa el temps.
              MI               REm
“Saps que t’estimo! Mai m’ha passat,
          SOL              DO
no sé què som, què està passant?”

       REm             SOL
I el record les tardes bones
       DO           MI               REm
com si fos un videoclip del que ha passat,
              SOL                   DO
de tot el que som, però què guapa estàs!

DO               MIm
Li fa un petó al front,
LAm           DO                 MIm
mentre a la camilla la Jana fa estona
                 LAm
que pensa que es mor.

DO       MIm
Una mica més,
LAm           DO                  MIm
un terç d’una joia ja és fora del temple
           LAm
on la vida neix.

DO
És tan petita i té els ulls de la Jana,
       LAm7
i quan plora sols l’Eva somriu.
             DO                  MIm
Ja passa a vegades que algunes històries
      LAm7
tenen un final feliç.

DO       MIm     LAm7
I així s’han fet grans,
DO         MIm  LAm7
créixer és estimar.
x2