Wittgenstein

SOL
Tens els ulls enfocats
        DO          SOL
a una revista massa rosa,
i un home al teu costat
es mira el món ben enfadat.

       RE              DO   →  SOL
A la paret de color de gos que fuig
                  RE         SOL
hi ha un póster d’en Wittgenstein.
        RE       DO  →  SOL
Fa mala cara, potser té por
           DO→ SOL→RE
d’aquell paper pintat,
         DO → SOL→RE
com de Miró però fals.

SOL
Flash-back, despentinat,
          DO          SOL
tornant a casa de l’escola,
ens veiem d’amagat
darrere el pati de ca Nac.

              RE        DO   →  SOL
I, mentre em treies les mans de sota
          RE          SOL
aquell jersei teu tan doble,
         RE       DO   →  SOL
em preguntava si quan fos gran
        DO→SOL→RE
m’estimaries tant
          DO→SOL→RE
i em costaria tant.

SOL  →  RE       DO   →  SOL
Sense recepta, aquell doctor
em va trobar bastant millor.
SOL    →     RE      DO→ MIm
Sembla que algú t'ha regalat
             DO→SOL→RE
un tros del teu passat
             DO → SOL→RE
i crec que t’ha agradat.

SOL
Vam intercanviar
          DO             SOL
les fotos de les nostres vides,
la teva filla gran
igual que tu però amb els cabells llargs.

            RE    DO → SOL
I just quan volia repassar
          RE         SOL
les teves cames tan llargues,
          RE             DO  →  SOL
vaig recordar que el teu germà gran
        DO → SOL→RE
es va morir escalant
             DO→SOL→RE
i em vaig sentir fatal.

SOL  →  RE       DO   →  SOL
Sense recepta, aquell doctor
em va trobar bastant millor.
SOL    →     RE      DO→ MIm
Sembla que algú t'ha regalat
             DO→SOL→RE
un tros del teu passat
             DO → SOL→RE
i crec que t’ha agradat.

SOL SOL DO SOL x2
RE DO→SOL RE SOL
RE DO→SOL DO→SOL→RE DO→SOL→RE

SOL  →  RE       DO   →  SOL
Sense recepta, aquell doctor
em va trobar bastant millor.
SOL    →     RE      DO→ MIm
Sembla que algú t'ha regalat
             DO→SOL→RE
un tros del teu passat
             DO → SOL→RE
i crec que t’ha agradat. x2