Tarragona m'esborrona

Tarragona m'esborrona, Constantí em fa patir... x2

LAm SOL FA SOL

LAm     SOL         FA   SOL
   Tarragona m'esborrona,
   Constantí em fa patir... 
x2

LAm         MIm
Anava cap a casa
    REm            MIm
després d'haver pencat,
     LAm                MIm
hi havia un cotxe a les fosques,
     REm              MIm
hi havia un cotxe aparcat.

Si no fos perquè cada dia
me’l trobo sempre allà,
diria que és una parella
fotent-se el bacallà.

Però no ho és (no ho és), no ho és (no ho és)
Però ningú no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha
allí seient són ionquis que s'estan xutant.

LAm     SOL         FA   SOL
   Tarragona m'esborrona,
   Constantí em fa patir... 
x2

  LAm        MIm
Sortia de la feina
    REm            MIm
i volia fer un cigaló
        LAm         MIm
vaig trobar la meva penya
          REm            MIm
m’hi vaig seure al meu racó.

Gairebé eren les dues
i el Miquel volia xapar
la nit era molt tranquil·la
quan de sobte algú va trucar.

Qui deu ser? (no ho sé), qui deu ser? (no ho sé)
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.

LAm     SOL         FA   SOL
   Tarragona m'esborrona,
   Constantí em fa patir... 
x2

Solo: LAm MIm REm MIm   x4

LAm     SOL         FA   SOL
   Tarragona m'esborrona,
   Constantí em fa patir... 
x2

LAm              MIm  
Pont del diable, carrers de la part alta,
REm                  MIm     
Francolí brut i encongit.
Al obrir la porta, cortines que es mouen,
quan arribes a les sis.
Camp de Mart, Petroquímica,
Turistes i Maginet.
EL Molí de l'Horta, el bassal, les forques,
i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes, trepitgen les putes,
xeringues pertot arreu.
Esquerres i dretes, velles pansidetes,
van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el Serrallo,
on la gent en té un parell (de què?).
A la fresca xerrant, seguts al davant
de la plaça del castell.
El Tucan, la cova, colla vella, colla jove,
les gitanes venen alls.
L'avellana baixa, homes vells amb faixa,
del defora van tornant.
Tocar ferro al balcó, lentament la pudor
travessa la ciutat.
Mentre la rutina lentament pentina
aquest poble abandonat.

LAm     SOL         FA   SOL
   Tarragona m'esborrona,
   Constantí em fa patir... 
x4