Tots els homes d'Escòcia

      RE        SOL          MIm/SOL    LA     RE
En Mateu diu entrem-hi, és un pub que s'ha de veure. 
           SIm           RE       LAsus4         LA
Sempre hi ha algú que recita o que canta en un racó.

A "la" resta ens "fa" una mandra, però és que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa, vigileu els esglaons!

         SOL                         LA
Obrim la porta, entrem en un lloc minúscul.
                    RE               SIm          SOL
Gent amb mirada perduda, si n'hi ha quinze ja són molts.
     RE       SOL                    LA    SIm
Però és molt heavy, uns setanta anys de mitjana,
                       LA                          RE
i un senyor amb una guitarra que ara acaba una cançó.

     RE            SOL      MIm/SOL  LA        RE
I seiem a prop del foc, al costat un vell amb barba,
        SIm           RE         LAsus4          LA
que duu manta i espardenyes, sota seu hi dorm un gos.

I no sé qui de nosaltres va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l'assenyala i ens posem a riure fort.

     SOL                      LA
Ai Mateu! Ma dove chi hai portato,
                           RE           SIm          SOL
que això tio sembla un geriàtric, a un amic no se li fa.
RE   SOL                  LA    SIm
Ai Mateu! Que no et salva ni ta mare, 
                       LA                          RE
que avui pagues tu les pintes, per mi ja podem marxar.

RE SOL MIm/SOL→LA→RE SIm RE LAsus4 LA

    RE          SOL    MIm/SOL  LA         RE
Ens en fotem de tots del mort i de qui el vetlla
        SIm              RE      LAsus4             LA
quan de cop el vell s'aixeca això tios pot ser molt bo.

Amb un respirar feixuc i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada a tots els que ja no hi són".

    SOL                        LA
I comença, i arrenca amb la tornada,
                         RE           SIm           SOL
i al voltant es fa un silenci que ara no sabré explicar.
         RE    SOL           LA    SIm
Però hem de callar, tio, hem de callar!
                   LA                        RE   RE7
Empassar-nos les paraules i posar-nos a escoltar.

El vell agafa aire, i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella com si s'hagués d'ofegar.
Però creu-me, que a cantar d'aquella forma
no hi ha cap escola al món que te'n pugui ensenyar.

LA                     LA7              FA#               SIm
 De tots els homes d'Escòcia amb aquell vell vam anar a topar
LA                LA7                    SOLsus2→SOL→FA#m→MIm→RE
 i de sobte vam entendre què volia dir cantar.