L'hivern (que la van abduir)

RE LA SOL SOL  x2

RE             LA               SOL       SOL                
 Jo mai hagués dit que en una cabana es podia ser tan feliç. 
 El sol al matí, l’olor de la fusta... Allà amb la mandra no es pot competir. 
 Semblava que el temps no se’n recordava que ens havíem perdut allà al mig. 
RE             LA                SOL
 El món es podria haver quedat així. 
SIm                      LA→SIm
Mai he vist res tan clar.

           LA                 SOL                                LA
Recordo la nit, és com si fos ara: una finestra es va posar a vibrar. 
            FA#m               SOL                             SIm
A fora un soroll que se’ns acostava. Què serà? Què serà? Què serà?
          LA               SOL                                                
I dins la fosca tot d’una, prop del tronc d’un vell pi, 
LA              FA#m             SOL
 una columna de llum s’enfilava. Van callar tots els grills.

SOL                                                FA#m→SOL
“Em vénen a buscar”, va dir. La llum la va envoltar. 
SOL                                                           FA#m→SOL
Un peu desenganxant-se enmig del bosc. Mai he vist res tan clar. 
SOL                             SIm                                  SOLm
Un cos que s’enlairava a contrallum, a poc a poc fins a tornar-se un punt.
                RE  SOL               DO    
I quan es va apagar,   aquella nit el cel era (gran)...

   RE                      LA 
El cel era gran, molt més gran que cap altre. 
   SOL                     RE LA
El cel era gran, molt més gran.
x2

      LAm                    SI                         MIm
No et pots imaginar com d’estrany ha estat aquí matí trobar-la. 
                       FA#
En un parc gronxava un nen. 
   LAm                    SI                            MIm
Hagués reconegut aquell posat a deu mil anys llum de distància, 
                         RE            LA    FA#m→SOL 
i el seu gest de quan es posa bé els cabells. 

SOL                                           FA#m→SOL
I m’hi he anat acostant, reconstruint l’instant 
SOL                                                           FA#m→SOL
que el cel la va xuclar univers enllà. Mai he vist res tan clar. 
SOL                       SIm                                    SOLm
Tenia mil preguntes al cervell fotent-se d’hòsties per sortir primer. 
                 RE SOL                       DO    
Quan ella s’ha girat   només li he dit: “L’hivern va ser (llarg). 

     RE                          LA 
L’hivern va ser llarg, molt més llarg que cap altre. 
     SOL                         RE LA
L’hivern va ser llarg, molt més llarg.”
x4

SOL
Mai he vist res tan clar.