La cura

MIm
Entre quatre parets
DO
trobar sentit a res
SOL
bombardejats pel soroll
  RE      DO     RE
i la consciència.
MIm
Respira a poc a poc,
DO
la doctrina del xoc
SOL
truca a la porta
  RE
a l’ombra de la histèria.

DO                   SOL
Potser qui sembra la por 
                    SI            MIm
i el terror després et vendrà la cura,
DO                SOL
potser la cura de tot 
               SI
és cuidar-nos i obrir els ulls.

           MIm            DO
Però entre les pors i les ombres 
       SOL             RE
s’obre una escletxa de llum,
la tendresa i la distància 
neixen allà on vulguis tu.

MIm DO SOL RE x4

MIm
Futur classificat,
DO
avui no hi ha rescat,
SOL
l’espai comú
      RE            DO    RE
ja fa temps que és a l’abisme.
MIm
Regna la confusió
DO
però viu la vocació,
SOL
marees blanques
   RE
combaten el cinisme.

DO
Potser els profetes que
SOL                      SI            MIm
criden més fort no hagin tingut mai la cura,
DO                SOL
potser la cura de tot és 
             SI
cuidar-nos i obrir els ulls.

           MIm            DO
Però entre les pors i les ombres 
       SOL             RE
s’obre una escletxa de llum,
la tendresa i la distància 
neixen allà on vulguis tu.

Que no és massa tard encara 
si algun dia explota tot
que sobre les seves cendres 
hi farem un altre món.

DO                    SOL
Un que no ensenyi a xuclar-nos la sang,
SI                    MIm
que deixi enrere trampes i paranys,
DO                   SOL
un que trenqui les balances i faci
        SI
que els nostres somriures valguin més que tot.

MIm DO SOL RE x6

           MIm            DO
Però entre les pors i les ombres 
       SOL             RE
s’obre una escletxa de llum,
la tendresa i la distància 
neixen allà on vulguis tu.

Que no és massa tard encara 
si algun dia explota tot
que sobre les seves cendres 
hi farem un altre món.

MIm DO SOL RE x4
MIm