La petita rambla del Poble Sec

    SOL                     SI7
Assegut a la Plaça del Surtidor
         MIm                        DO
aquí t'espero, com si fos el primer bar,
     LAm                          RE
La Boheme, on comença el carrer Blai,
   DO            RE               SOL
que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla'm de la pluja que ha plogut,
d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt,
potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

     MIm
Tornarem a posar els peus
          LAm
damunt la sorra,
                    DO
a la platja de Barcelona,
       RE        SOL
alguna nit de juliol.
        MIm
I escriurem que no ens
                    LAm
prendran mai més la vida,
                    DO
que donem veu a les veles
         RE           SOL
quan cantem rumbes al port.

SOL                          SI7
Parla'm de la vida que ha de vindre,
            MIm                          DO
de tots els homes que estimen als altres homes.
       LAm                       RE
Et pregunto si existeix la humanitat,
          DO                 RE                    SOL
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

     MIm
Tornarem a posar els peus
          LAm
damunt la sorra,
                    DO
a la platja de Barcelona,
       RE        SOL
alguna nit de juliol.
        MIm
I escriurem que no ens
                    LAm
prendran mai més la vida,
                    DO
que donem veu a les veles
         RE           SOL
quan cantem rumbes al port.

SOL                    SI7
Mentre a la cuina s'acumulen  
                MIm                        DO
els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
        LAm                       RE
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
      DO             RE         SOL
o de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

      MIm
Tornarem a posar els peus
          LAm
damunt la sorra,
                    DO
a la platja de Barcelona,
       RE        SOL
alguna nit de juliol.
        MIm
I escriurem que no ens
                    LAm
prendran mai més la vida,
                    DO
que donem veu a les veles
         RE           SOL
quan cantem rumbes al port.