Barcelona s'il·lumina
Buhos
Àlbum: Lluna plena
Any: 2016
FA DO SOL LAm (tota la cançó repeteix aquests acords) FA DO SOL LAm |------------------------------| |----1-------1-------0-------1-| |--0-------0-------0-------0---| |3-----------------------------| |--------3---------------0-----| |----------------3-------------| FA Separats tiren la canya prop de la plaça d'Espanya, DO hipsters amb barba i ulleres s’han perdut per les cotxeres, SOL apareixen quan és fosc els llauners ambulants LAm i un camell fa l’agost a l’estació de Sants. Exbolingues reciclats disfressats de runners, periodistes cremats que viuen de fer banners, arribant a Ciutat Vella cantautors que ja no canten i a la porta de l’Ovella quatre guiris no s'aguanten. Aturats amb tres carreres, “enxufats” que només cobren, regalets per les “aceres”, jubilats que maniobren, policia a un carreró ara ha perdut el control amb un grup de percussió prop de la plaça del Sol. Perquè tombin els turistes la rambla l’han tunejat, ja no queden artistes els músics han marxat, quatre “xinos” fent retrats, Canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya FA DO SOL LAm x2 FA Quan es fan foscos els dies DO i deixem de ser esclaus SOL les tristors són alegries LAm i obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina en un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat. La de la Setmana Tràgica, la que odia l'extraradi, la que viu una nit màgica un dimecres a l'estadi, la bonica, la insalubrela de l’ambient de l'Arena, la que un 12 d’octubre sent vergonya aliena. La dels clubs acollidors, la que adora les gavines i crema contenidors i destrossa les cabines, No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida. FA DO SOL LAm FA Quan es fan foscos els dies DO i deixem de ser esclaus SOL les tristors són alegries LAm i obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina en un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat. Uns turistes alemanys al bressol del mestissatge amb barrets de mexicans van buscant algun massatge i al caòtic barri Gòtic uns nens amb monopatí van buscant algun narcòtic per arribar al dematí. FA Quan es fan foscos els dies DO i deixem de ser esclaus SOL les tristors són alegries LAm i obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina en un racó de la ciutat Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat. FA DO SOL LAm x4
Si vols visualitzar les cançons en el teu dispositiu descarrega la nostre app aqui.
Troba la cançó que busques
T’oferim el buscador més ampli d’acords de cançons en català
