Petits esquinços ft Mireia Vives

--Celleta al 3er trast per tocar-la en la tonalitat original--

DO RE SOL SOL x2

SOL                  DO
Quan l’alegria es fa carn
                      SOL
i t’assalta els dies grisos
                     DO
amb el seu somriure blanc
                     MIm
que confon tots els matisos
RE                  MIm
i posa en verd el balanç
RE               SOL
sense demanar permisos
                   DO
a l’esclatant claredat
                   RE  DO
de dos cossos insubmisos
SOL                 RE DO
que es confien a l’atzar
SOL                  SIm
entre els falsos paradisos
DO                       SOL
que ens vol vendre la ciutat.

SOL LAm7 SOL LAm7

Quan febrer regala els dons
d’una primavera encesa
que convida a confessions
sense calma i sense presa
i fem dels minuts colors
per pintar la nostra entesa
per damunt les precaucions
que ens ofereix la tristesa
dispersant arreu llavors
que convoquen a la sembra
sense urgència i sense pors.

Quan l’impuls és l’afalac
que ens fa caminar feliços
malgrat que no tinguem pla
ni tampoc motius precisos
perquè ni en busquem ni ens cal
per a practicar incisos
dins l’absurda irrealitat
feta de petits esquinços
que hem trencat amb un abraç
perduts entre els passadissos
que dibuixen la ciutat.