Vuit

LA               LA
Ei!, que no s’hi val, a deixar 
 FA#m            MIsus4 → MI
escapar paraules amb la mà.
LA           LA       FA#m
Ei!, estic tocat i eliminat, 
        MI
i comptaré fins a gastar.

RE                MI
Tants i tants neguits, 
            FA#m           MI
que no tinc dits ni prou memòria,
        RE               MI             LA
fins a vuit, que és el mateix que l’infinit.

LA               LA
Va!, deixem-ho estar, i 
         FA#m            MIsus4 → MI
dóna’m la mà, que no tinc pressa.
LA            LA             FA#m
Ei!, si et ve de gust, baixem al parc,
            MI
que hi ha revetlla de Sant Drap.

      RE               MI
I als ulls, milers de punts, 
           FA#m           MI
que fan la llum de les bombetes.
         RE               MI             LA
N’hi ha vuit, que és el mateix que l’infinit.

FA#m        FA#m        LA             MI
Totes les cançons, les serpentines i avions 
RE                 MI            LA MI
bufen cap a les finestres i cortines.
I, de bat a bat, es despentina el meu cap,
i tot pren algun sentit abans de comptar vuit.

RE MI

LA             LA             FA#m
Ei!, baixa del niu, sospira i riu,
          MI
no tinc records de cada quart.
LA               LA             FA#m
No hi ha terra endins, ni mar enllà,
         MI
només carrers que hem anat passant.

     RE            MI
I el so potser llunyà, 
          FA#m           MI
potser apagat, de les balenes,
     RE               MI            LA
a la nit, quan aquest pis sembla finit.

FA#m        FA#m        LA             MI
Totes les cançons, les serpentines i avions 
RE                 MI            LA MI
bufen cap a les finestres i cortines.
I, de bat a bat, es despentina el meu cap,
i tot pren algun sentit abans de comptar vuit.

RE MI LA MI
RE MI LA