La vida moderna dels Déus

DO#m

DO#m                RE
Ben mirat, jo només sóc una meitat,
       SIm             FA#m
com el passatger de la porta del costat.

Vinc de lluny, i tinc bitllet per perdre el nord
i dins l’entrepà, una carta de record.

LA                      MI
Fins que ens faltin les forces,
DO#m
fins que el temps no sigui temps,
SIm            RE       FA#m
seurem dalt l’onada per veure-hi més bé.

DO#m              RE
Ben mirat, encara sóc l’altra meitat
           SIm            FA#m
i no hi ha passatger a la porta del costat.

Vinc de lluny i tinc un nus al passaport,
i aquest fred tan blau ha gelat la nostra sort.

LA                      MI
Fins que ens faltin les forces,
DO#m
fins que el temps no sigui temps,
SIm            RE       FA#m
seurem dalt l’onada per veure-hi més bé.

LA                 MI
Fins que caigui la poma
DO#m
dels pecats de cels tan breus,
SIm       RE         FA#m
la vida moderna dels déus.

FA#m
No hi ha subtítols a la platja del tresor,
el consolat de Disneylàndia
           SIm             RE
tanca a l’agost i el mar abraça espelmes.

FA#m
Els soldadets somien terra transversal
a la columna d’un diari
          SIm                RE
internacional que escriu que no hi ha pressa,
FA#m SIm               RE
      que al cim hi ha roba estesa.
FA#m

DO#m                RE
Ben mirat, jo només sóc una meitat,
       SIm             FA#m
com el passatger de la porta del costat.

LA                      MI
Fins que ens faltin les forces,
DO#m
fins que el temps no sigui temps,
SIm            RE       FA#m
seurem dalt l’onada per veure-hi més bé.

LA                 MI
Fins que caigui la poma
DO#m
dels pecats de cels tan breus,
SIm       RE             FA#m
la vida moderna x3  dels déus.