Islàndia

Intro: MIm MIm SOL DO x2 

MIm       MIm     SOL      DO
Aigua d’Islàndia, ella s’enyora. 
Vaixells de pesca, menja una poma.
Formes tallades, fusta de roure. 
Marca les pedres, pensa i recorda.

Isolada, perfum de l’illa on no crema el cel de nit.
Imagina quant pesa el fred. Ella és única, única…
Destil·lada, un telescopi que mira allà, més enllà.
Imagina quant pesa el fred. Ella és única, única…

MIm MIm SOL DO x2

Dones que parlen, cusen les veles. 
Ella s’ho mira: cases, finestres,
robes pintades, fusta de roure, 
vaixells de pesca. Ella s’enyora.

Isolada, perfum de l’illa on no crema el cel de nit.
Imagina quant pesa el fred. Ella és única, única…
Destil·lada, un telescopi que mira allà, més enllà.
Imagina quant pesa el fred. Ella és única, única….

MIm MIm SOL DO x2    

    RE                                         LAm
És blanc, tot blanc, tant blanc… El buit a les mans…
      FA          MIm
Un pinzell que despinta els seus ulls…

    RE                                         LAm
És blanc, tot blanc, tant blanc… Timbals al carrer…
        FA           MIm
Tants moments que pensàvem en res, 
       RE                   MIm
que pensaves en res, que pensàvem en res…

MIm MIm SOL DO x2