Amsterdam

--Celleta al 1er trast per tocar-la en la tonalitat original--

Intro: DOmaj7 SOL→RE    x3

MIm               RE     SOL                MIm
Una cadira sense pressa, volen onades sense son,
DO                       RE
un full de mapa i quatre coses que he pescat,   
SOL                           MIm
  com una clau que no obre enlloc.

DO                   SOL → RE → DO
 Postals, de no saps on, clavades
                  DO      →    RE
 al tros de fusta més vell del món.

MIm            SIm          SOL
Som, som passatgers a l’abordatge, 
                      SOL→RE
dins l’ampolla del missatge,
MIm                SIm              SOL
on ens porti el corrent, que ni tan sols va calcular
          LA                   DO    SOL→RE
la mà d’algú que ens va llençar al mar.

DO SOL→RE

MIm                   RE   SOL                   MIm
Una finestra estava encesa, damunt la costa de Babel,
DO                     RE
i vaig trobar-me tot surant per Amsterdam
SOL                              MIm
  mirant el port amb en Jacques Brel.

DO                 SOL  →  RE → DO
La resta era un reflex a l’aigua
               DO     →     RE
dels edificis que han naufragat,
FA            DO
i un dels mariners que busca la clau 
       RE
que un dia li va caure i mai més no va trobar...

MIm            SIm          SOL
Som, som passatgers a l’abordatge, 
                      SOL→RE
dins l’ampolla del missatge,
MIm              SIm
on es dibuixi el vent, 
        SOL                            RE
tan invisible que hem confós amb el destí.

MIm            SIm          SOL
Som, som passatgers a l’abordatge, 
                      SOL→RE
dins l’ampolla del missatge,
MIm                SIm              SOL
on ens porti el corrent, que ni tan sols va calcular
          LA                   DO    SOL→RE
la mà d’algú que ens va llençar al mar.

DO SOL→RE    x5