Teoria de l'evolució

DO
Després d'uns quants intents, s'augurava el llarg viatge
       FA
sense grans ensurts, el bon naturalista
         DO
ja era allà, a punt, comptant les veles
                 SOL
d'aquell port anglès.

Setanta tripulants embarcaven un gran bergantí
de deu canons, traginen amb angúnia
un vell rom cubà i somien amb sirenes
d'ultramar, quan s'allunyen ja del port.

    DO
-Disculpi'm, capità, la cabina és massa estreta,
          LAm
crec que s'han confós. Que no ho veu, que no hi ha espai
           FA
per al meu material d'estisores
                 SOL
i de gàbies d'animals? No sabeu que sóc científic? No sabeu que sóc un crac?.

DO
I va fer "crac!", quan va caure a coberta
         FA
amb un mareig d'esglai, l'alçaven els esclaus,
         DO
tot remullant-li el cap, mentre reia amb sorna
      SOL
el capità, que cridava des de lluny:

-Senyor, heu d'estar més al cas, que la vostra feina aquí
no és caçar animals! Sou el metge, sou doctor,
sou una peça clau per portar a bon port aquest
noble vaixell, limiteu-vos a l'ofici que la reina us ha donat!.

Però ell s'escapava a la costa
i flipava quan veia un fòssil
mai catalogat abans, i apuntava
tot el que anava observant.

I tot sembla anar bé, es meravella amb les espècies
d'animals que hi ha i comprèn que tot és nou,
que no ha vist mai res igual, però encara
no es dona per satisfet. Això no era el que esperava en començar.

I el temps va anar passant, i la sort semblava acompanyar
el nostre amic anglès, que a través d'un llarga vista,
al fons de l'horitzó, albirava un arxipèlag
monstruós, i cridava als quatre vents:

           DO
-Sisplau, amarrin el vaixell, que les terres que tenim davant
   LAm
no són normals! Quines plantes, quins paisatges
        FA
i quins animals! No es distreguin i vinguin
        SOL
darrere meu, que avui, per fi, el viatge pren sentit!-.

DO
Quan veu uns pinsans que volen i d'altres
    FA
que paren quiets. I s'enfila a les tortugues com
    DO
qui va a cavall, i és llavors quan ja ho veu
    SOL
tot molt més clar.

Aquells més forts sobreviuen i s'adapten ràpid
a l'entorn. Potser nosaltres, els humans,
també hem anat canviant, potser no ens van crear
mai els grans Déus.

-I fixi's, capità, juraria que vós sou més ximpanzé que humà.