Converses de balcons

FA#

            FA#               SI                 FA#       SI
Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
             FA#           SOL#m           LA#m      SI
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
               FA#                   SI                     FA#
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

FA# SI (x8)

FA#                SI                        FA#
Jo vaig intentar fugir del món però no sabia com,
                 SI                
vaig enganyar la ment amb estupefaents. 
Oh, no! Extasiat per la cançó, 
all right vam trobar la solució.
 
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió. 

FA# SI (x8)

FA#               SI                         FA#
Tu vas intentar fugir del món però no sabies com.
                 SI                          FA#
Vas fer volar la ment amb les cançons desobedients,
amb les històries que guardàvem baix la pell,
perquè tu i jo pensàvem el mateix.

Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió. 

DO#m         SI              FA#
M'aguanta la nit a la retina,
no tinc por al dia
si eres tu una part d'esta rutina 
i seguirem cantant,
brindant per la teua companyia.
I anar fent dels problemes, pols.
Entrarem al cel derrapant tots dos.

            FA#               SI                 FA#       SI
Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
             FA#           SOL#m           LA#m      SI
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
               FA#                   SI                     FA#
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

FA# SI (x8)

     FA#                         SI            
Abraçats a una veritat ens ho creiem,
que mentre crema la mentida ens estimem.
Sabem que fent el que volem ho fem millor,
que la set que va omplint el got buida la por.

Som ocells que canten de nit,
inflem el pit inaugurant matins.
Sota la pell un crit que vol sortir,
Així, així, així, digues que sí.

DO#m     SI            FA#
L'alba tenyida de silenci,
salva't i crida'm si no hi penso.
Que la voleiada eterna fa camí,
que encara que faci fred seguim aquí.

Desclava els peus, deixa que creixi
marxa el moment abans que hi pensis
tot el que ens hem emportat ens fa ser així,
que encara que faci fred seguim aquí.

            FA#               SI                 FA#       SI
Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
             FA#           SOL#m           LA#m      SI
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
               FA#                   SI                     FA#
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol. (x2)