Fent equilibris

LAm
Totes les nits t'escric, 
    DO
somnie que sóc el segell d'esta carta,
FA
que torne al teu costat 
    SOL           MI
com el soldat que torna a Esparta.
LAm
Sense esperança, ni assegurança, 
DO
ells no demanen permís,
FA
torna el passat com al 37 
  MI
i els exiliats a París.
LAm
Demane auxili ningú m'escolta 
    DO
i aquest país que m'exporta,
   FA
si no estem junts ja res importa, 
SOL             MI
començarem la revolta.
LAm
Junte vocables, forme paraules, 
DO
bufen els vents favorables,
FA
vinc d'una terra de foc, 
          MI
és el meu lloc i tu i jo diables.

LAm
Guanya la banca i s'esfuma el teu àngel,
REm
dura jornada i poques esperances.
FA                                   SOL
Un nou treball temporal, anestèsia local
que no calma el temor ni les ànsies,
LAm
mire al futur, no veig res segur,
REm
a l'intempèrie famílies senceres,
   FA
l'Alarma social, ens cau al damunt,
   MI
colpege fins que tombe el mur.

LAm                  DO
Per les runes d'esta vida van
         FA
fent equilibris amb el destí 
         MI
i amb la nostra fam,
LAm                  DO
busque un oasi d'esperança en tu
          REm
per despertar tots els matins 
      MI
i refugiar-nos junts.
LAm                  DO
Per les runes d'esta vida van
         FA
fent equilibris amb el destí 
         MI
i amb la nostra fam,
LAm                  DO
busque un oasi d'esperança en tu
          FA
per despertar tots els matins 
           MI
i veure que hem vençut.

LAm
Al despertar, el dia està gris, 
DO
només faltava l'enquesta del CIS,
FA
últim avís, no hi ha remei,
SOL                    MI 
diuen els bancs que es queden el pis,
LAm
diguem adéu als nostres amics, 
DO
no vam poder nàixer rics,
FA
l'última opció que ens queda, 
          MI
s'obri la veda, és caminar decidits.
LAm
Direcció nord, a una altra terra, 
DO
viure hui en dia és anar a la guerra,
FA
no veure't més, poder abraçar-te, 
 SOL                MI
una sensació que m'aterra,
LAm
no plores més no és culpa teua, 
   DO
és d'este país que em desterra.
FA                            MI
La fuga de capitals, sou criminals, 
jo tinc el cor a l'esquerra.

LAm
No tens un clau per omplir la nevera,
REm
cada matí pot ser una odissea,
FA                               SOL
brinda la patronal, per l'estafa legal
que t'ha buidat la cartera,
LAm
són ells o tu, no creus en ningú,
REm
no sigues esclau que alimenta el joc brut,
FA 
sonen martells de la classe obrera
  MI
i creix la marea del sud.

LAm                  DO
Per les runes d'esta vida van
         FA
fent equilibris amb el destí 
         MI
i amb la nostra fam,
LAm                  DO
busque un oasi d'esperança en tu
          REm
per despertar tots els matins 
      MI
i refugiar-nos junts.
LAm                  DO
Per les runes d'esta vida van
         FA
fent equilibris amb el destí 
         MI
i amb la nostra fam,
LAm                  DO
busque un oasi d'esperança en tu
          FA
per despertar tots els matins 
           MI
i veure que hem vençut.