Somiatruites
Albert Pla
Àlbum: Anem al llit?
Any: 2002
SOL MIm DO SOL
SOL MIm DO SOL
SOL
Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
MIm
On només hi estudien els nens
DO
On només hi estudien els nens
SOL
que somien en truites
SOL
És l’escola dels somiatruites
MIm
És l’escola dels somiatruites
DO
On només hi estudien els nens
SOL
que somien en truites.
SOL
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
MIm
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
DO
I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop
I es passaven les nits senceres
SOL
udolant sota la lluna plena
SOL MIm LAm RE
Au au au au au...
SOL MIm LAm RE
Au au au au au...
SOL
I la Fina que somiava que
respirava sota de l’aigua
MIm
I mai s’ofegava i es feia
unes arracades amb perles marines
DO
Ah! i a més i a més era íntima
SOL
dels dofins i els taurons i les gambes.
SOL
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
MIm
I se n’anava a passar les vacances
a una altra galàxia.
DO
I el Fidel que somiava que li fotia
una pedrada al rei d’Espanya
SOL
I el Gerard que somiava que era un gat
Que somiava que era en Gerard que somiava
SOL
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava
MIm
I la Roser que somiava que la mare mai la renyava
DO
I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
SOL
I parlava xinès de la Xina :
SOL MIm
jopi shu mai shing pui
DO RE
Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano
SOL
I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava
MIm
I de tant que somiava mai no es despertava
DO
I a l’escola és clar mai s’hi presentava
SOL
Però la mestra mai li posava
una falta i sempre l’aprovava
SOL
I és que l’Albert estudiar no estudiava
MIm
Però somniar carai si somiava
DO
Carai quina senyoreta què simpàtica que era
SOL
Que somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna :
SOL MIm Lam RE
lai lo lai lo lai lo lo là
SOL
Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
MIm
On només hi estudien els nens
DO
On només hi estudien els nens
SOL
que somien en truites
SOL
I el Ramon que somiava coses tan estranyes
MIm
Que és impossible explicar-les
DO
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
SOL
És millor no saber-les.
SOL
I és que hasta el conserge pintava
escoles sense muralles,
MIm
ni classes,
Ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,
DO
Amb finestres obertes per on feien carreres
SOL
els somnis dels nens i les nenes
I mentrestant la Fina nedava amb sirenes
SOL MIm LAm RE
Gluglgugluuuuu........
Si vols visualitzar les cançons en el teu dispositiu descarrega la nostre app aqui.

