On habita l'aire
Xavi Sarrià
Àlbum: Amb l'esperança entre les dents
Any: 2017
SIm FA#m SIm FA#m SIm Et busque a les fosques caminant pel barri FA#m entre les ombres sota la caputxa que encara em fa més fràgil com atrapat en un vagó oxidat de les muntanyes russes on cavalquen els traumes MIm monstres i fantasmes FA#m que no em van deixar aprendre a governar el volant MIm i ara em tomba indomable mai m’hi acostumaré FA#m tampoc vull resignar-me hauria d’estimar-me començar a cuidar-me ho he provat mil voltes i he fracassat totes i ara camine a les fosques entre llops i papallones un altre cop empaitant respostes un color, un rostre, un pedaç de vida que de sobte em toca i que m’il·lumina i em naix un vers als llavis com un raig de sol que s’endinsa per les venes tendre i brutal potser és un miratge però m’és igual és una caiguda lliure un allau de pau una calma profunda que em besa m’inunda com tu quan tanque els ulls i et recorde encara acaronant-me la cara han passat tants anys que ja no et pose rostre però sempre et retrobe quan et necessite no ho puc explicar només ho visc i calle i t’estime i et trobe a faltar SIm SIm S’obrirà el mar FA#m tremolarà la terra SIm seré un volcà FA#m de lava i fúria encesa MIm cobriré el cel SIm de cendres i esperances MIm i em fondré amb tu FA#m→LA on habita l’aire SIm on habita l’aire SIm FA#m SIm FA#m MIm SIm MIm FA#m SIm Només era un infant i els anys em cabien FA#m a les meues petites mans encara em sobraven SIm uns quants dits per dibuixar FA#m la casa, el sol, l’arbre d’un demà que mai no va arribar MIm la vida ens sorprèn amb bombes amagades és el que hi ha FA#m condemnats a sobreviure als cops i les pallisses MIm que ens deixen orfes abandonats FA#m en paisatges nevats on el fred ens talla ens paralitza ens deixa inconscients incapaços d’entendre qui som nosaltres entre capes de gel jo intente escalfar la meua alliberar-me, trobar les flames cosir les ales aprendre a volar tocar els astres deixar un rastre per poder tornar a voltar per barri valorant el que em queda i no el que falta és complicat però ho intente i arribe a casa escric unes paraules desordenades gargotejades en una antiga llibreta que explica qui sóc i m’ajuda a refugiar-me com tu quan tanque els ulls i et recorde encara acaronant-me la cara han passat tants anys que ja no et pose rostre però sempre et retrobe quan et necessite no es pot explicar només ho visc i calle i t’estime i et trobe a faltar SIm S’obrirà el mar FA#m tremolarà la terra SIm seré un volcà FA#m de lava i fúria encesa MIm cobriré el cel SIm de cendres i esperances MIm i em fondré amb tu FA#m→LA on habita l’aire SIm on habita l’aire SIm FA#m SIm FA#m MIm SIm MIm FA#m (x2)
Si vols visualitzar les cançons en el teu dispositiu descarrega la nostre app aqui.