Carta a Kobane

MIm             
Ha arribat una carta marcada
des del front de la ciutat de l’esperança,
       DO
tremolen les mans de la mare que l’obre
                                      RE
entre les llums i les ombres d’una espelma que afona.

La carta parla d’una cançó de matinada,
d’un sol que entra a les cases i es cola entre els forats
que han deixat les bales, una cançó de metralla,
la defensa de l’amor i el record d’una mare.
Escriu lletres aterrades
de ferides i paisatges que han superat reclames,
de germans que s’acullen i es parlen
on passa la humanitat per davant de qualsevol frontera o sexe.

MIm                            SI7           MIm
Si no torno, mare, aquesta lluita és per la vida.
                LAm
Busca la casa verda crivellada,
            DO                         SI7      
allà hi trobaràs el meu nom escrit en sang
                MIm
on he estat estimant-te.
 
Encara sona la cançó llibertària d’un amic
que canta el que aquí ens passa.
Canta cançons de metralla,
cançons de metralla.
MIm          FA#m                     MIm
Mare, fa dies que el cafè se’ns ha acabat
            FA#m                        LAm
i hem descobert que la vida és bonica igual.
             RE                  LAm
Mare, sincerament, com el teu cafè
               RE    DO   SI
no n’he provat cap més.

MIm
Mare, estic –estem– bé.
         DO                                        
Acollint humans com naltros que lluiten un món millor
                                  
afrontant la mort del llop,
                          RE
banderes negres a l’horitzó!

MIm                           SI7
I en aquesta guerra imposada, mare,
              MIm                    LAm
estic preparada per defensar l’amor,
               DO                          SI7   
encara que la batalla no entén d’enyorances,
                MIm
et trobaré a faltar.
La teva filla, des de l’esquerda d’un món per fer.
La teva filla, des de l’esquerda d’un món valent.
A primera línia de Kobane,
Narin