Dona del carrer

LAm
Se sent un xiscle estrany. Dirigeixo la mirada d’allà on ve i veig una vaca pasturant i al seu costat una dona descabellada, amb els braços estesos i descalça que balla sense compàs. Passa un vailet pel meu costat i li pregunto: «Xiquet! Tu saps qui és aquella dona?» I ell, avergonyit, em respon: «La Revolució».

MI                   LAm
Vaig conèixer una xiqueta
sense poble, sense ciutat.
Els peus negres, anava descalça,
els cabells duia deslligats.

Sos ulls foscos explicaven
belles històries del passat
però tancant-los amagava
el que passés d’ara endavant.

    MI              LAm
I alçant les mans enlaire
i amb uns moviments de cap,
REm             DO
sa cintura dibuixava
    DO            MI
infinits de llibertats.

LAm                     REm
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
       MI             LAm
Vine aquí dona del carrer!
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
Vine aquí somriu i balla.
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
Vine aquí dona del carrer!
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
Vine aquí i balla.

LAm REm MI LAm x2

MI                    LAm
I ara duc sal a la butxaca
per recordar-la quan es fa tard.
Sal, calor de la mar salada que,
si tinc sort, tornaré a llepar.

    MI              LAm
I alçant les mans enlaire
crida al cel per cantar,
REm                 DO
la cançó que mai s’acaba:
          DO
que diu: «Lailai, lailai, lailai,
MI
lailai, lailai!»

LAm                     REm
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
       MI             LAm
Vine aquí dona del carrer!
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
Vine aquí somriu i balla.
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
Vine aquí dona del carrer!
Lailai, lailai, lailai, lailai, lailai.
Vine aquí i balla.
x2

LAm REm MI LAm x2