Jo vinc d’un silenci

            LAm
Jo vinc d'un silenci
              REm
antic i molt llarg,
de gent que va alçant-se
             LAm
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
            REm
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
                LAm
antic i molt llarg.

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

LA
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
             MI
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
             LA  LAm
per la identitat!

             LAm
Jo vinc d'un silenci
              REm
antic i molt llarg,
de gent sense místics
             LAm
ni grans capitans,
que viuen i moren
           REm
en l'anonimat,
que en frases solemnes
              LAm
no han cregut mai.

LA
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
              MI
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses 
             LA  LAm
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.