Entrevista en exclusiva a Lulamae Blue
01 / Juliol / 2015 - Mireia Miralles -
Foto: Ikram. Atmosfera Bar, Torelló (23/07/2011)
Avui us invitem a fer "Un tast" íntim de l'artista santcugatenca que posseeix un so propi i personal, amb influències que no es poden encabir amb un sol estil, s'anomena Lulamae Blue. Al darrera d'aquest nom artístic s'amaga Leticia Martin, compositora, guitarrista i cantant, la qual compagina la seva activitat professional entre la música i el món de l’Audiovisual. Ha particitpat amb altres projectes musicals, tocant amb grups com Blue Velvet o Bocaracà, i actualment toca amb Maio de Sal, Oriol Padrós, Llars i el seu projecte en solitari Lulamae Blue. Ens apropem a aquesta polifacètica artista amb un interrogatori curiós per descobrir el seu projecte, el seu gust musical i pensament sobre la situació artística del músic i el moment amb que es troben.
Com neix "Lulamae Blue"? Qui hi ha al darrere?
"Lulamae Blue, d’alguna manera són les restes del que va ser Blue Velvet. Durant gairebé set anys vaig formar part del projecte de grup de Blue Velvet, compartit amb dues músics més, on també feia la veu, la guitarra i els temes. Al gener de 2014 vam decidir totes tres que era hora de plegar veles, i les meves ganes de seguir fent la meva música em van empènyer a donar forma a Lulamae Blue. Des de l’inici vaig tenir clar que havia de ser un projecte en solitari, de manera que m’hi pugués implicar tot el que jo vulgués i alhora pugués ser un projecte prou flexible com per combinar-lo amb d’altres. De seguida Lulamae Blue va anar prenent forma a través de cançons noves, i vaig decidir donar-li una forma de trio per als directes, comptant amb dos músics excel.lents com a companys d’escenari: l’Alejandro Tamayo al contrabaix i l’Eduard Balaguer a la bateria. Tot i així combino les actuacions a trio amb actuacions que segueixo fent jo tota sola de tant en tant. I darrera hi sóc jo, Lulamae Blue, fent cançons i cantant-les amb una guitarra penjada."
Per què aquest nom (Lulamae Blue)? Quan neix?
"Lulamae és un nom propi, el que vaig decidir tenir dins d’aquest projecte. Hi ha un conte de Truman Capote que es diu ‘Esmorzar a Tiffany’s’, segurament més conegut per la pel.lícula que es va fer anys després. Doncs bé, la protagonista d’aquest llibre es fa dir Holly, i és una prostituta de luxe. A mig conte es descobreix que Holly en realitat es diu Lulamae (pronunciat Lúlami), i la seva història, la de veritat, és una història normal de una noia de poble normal. Lulamae sóc jo, la meva millor versió: la normal. I com tothom, tinc un cognom, que és l’herència que ens deixen els pares. I en aquest cas Blue Velvet puc considerar que em va veure créixer i em va ensenyar a fer tot fent el que sabia. Per això el meu cognom només podia ser Blue. Al maig de 2014 vaig fer el meu primer concert com a Lulamae Blue, i a finals de 2014 ja publicava un EP autoeditat sota el títol ‘Un Tast’. I la veritat és que en el que portem de 2015 ja he fet molts concerts i moltes coses que m'il·lusionen i m’animen a tirar endavant."
Com creus que és la recepció d'aquest projecte al púbic?
"La meva sensació després d’un concert en general sempre és molt bona, i és on més t’adones de si el que fas agrada i interessa o no. Sempre hi ha algú que s’apropa a dir-me alguna cosa maca, que t’explica què li ha agradat, i això és ben bé com si a la teva feina cada dia el teu cap vingués i et digués ‘ben fet, m’agrada molt com treballes’. És un luxe. A la gent li agrada. Malauradament amb això no n’hi ha prou per tirar el projecte endavant. Hi ha una indústria musical molt complicada i molt maltractada que d’alguna manera ha de seleccionar i filtrar el que arriba al públic en general, i l’objectiu és treballar cada dia més i millor per poder entrar en aquesta indústria i així arribar a encara més gent!"
Com us vau conèixer els components que t'acompanyen el teu projecte?
"Tinc la sort de sovint comptar amb la col.laboració de dos músics: l’Eduard Balaguer a la bateria i l’Alejandro Tamayo al contrabaix i el baix elèctric. L’Eduard i jo ens coneixem ja fa temps, havíem compartit altres projectes com Oriol Padrós i Llars abans de que jo li proposés col.laborar amb mí. Quan vaig tenir el repertori configurat per començar nova etapa li vaig comentar, com a amic meu que és i músic amb un enorme criteri, que no volia portar això jo sola d’un lloc a l’altre, i ell em va proposar que comptes amb músics si ho necessitava. Evidentment ell va ser la meva primera opció. Va ser l’Eduard també que em va dir un dia ‘tinc el contrabaixista que necessites’. El Tamayo i ell són companys de l’ESMUC, i me’l va presentar. I efectivament el Tamayo era el contrabaixista, el músic i la persona que buscava. Tots dos són dos excel·lents músics i grans persones amb qui és un plaer compartir concerts i experiències. De la mateixa manera, quan venen altres músics amb mi acostumen a ser amics amb qui he tocat i en qui confio. És el cas del Jan Fité, un gran contrabaixista que també m’ha acompanyat en directe."
El grup està pensant per trio o solitari?
"Ben bé Lulamae Blue no és un grup. Lulamae sóc jo. I Lulamae Blue Trio, com ens presentem quan vaig amb bateria i contrabaix, és el vestit del que és Lulamae sola. Així que ben bé no és que estigui pensat d’una manera o altra. Lulamae Blue és el que jo sé fer: un so i un estil. I la gràcia és que a això li puc donar la forma que vulgui si puc comptar amb el talent d’amics com els que tinc. Ara són dos, però més endavant podrien ser-ne més."
El concert que més t'ha agradat realitzar?
"La veritat és que el concert Delicatessen del març passat va ser dels millors. A nivell de so i de tracte amb l’organització, que és fonamental, per suposat. Però va ser un concert agraïdíssim a nivell de públic. Hi havia moltíssim gent i tot el públic mostrava un interès super actiu pel que passava sobre l’escenari. Tenir a gairebé 300 persones en silenci davant teu que s’interessen i molt pel que fas i el que expliques és una sensació brutal i indescriptible. No m’imagino si un dia són més de 300!"
Alguna anècdota divertida d'algun concert ?
"El passat mes de febrer vam tocar a trio però en format petitet, amb percussió i tal, en una botiga de discos super màgica i digna de visitar que hi ha al Poblenou, a Barcelona. L’espai era super petit i hi havia força gent, però el bolo realment va ser dels millors que hem fet com a trio. Quan vam acabar vam decidir anar a sopar. Nota mental: als locals de Barcelona és impossible entrar un divendres a la nit amb un contrabaix, no s’hi cap."
Jo que us vaig conèixer al concert que vau realitzar a la fàbrica Estrella Damm. Com us vau sentir al compartir escenari amb Daniel Martin Moore?
"Compartir escenari amb gent sempre és molt agraït. Estàs allà al mateix nivell de gent que ve a explicar altres històries al mateix públic que tu, i abans i després sempre tens coses de les que parlar. El Daniel Martin Moore va venir a saludar-me només que vaig arribar, que tot just acabava les seves proves, i també va venir a felicitar-me després! I home...és un super honor que algú com ell t’escolti i t’ho agraeixi! I en aquest cas a més li he d’agrair que jo feia de telonera i va ser el seu públic (les gairebé 300 persones que l’havien vingut a veure) que em va fer sentir com a casa i que es va escoltar amb molt d’interès i respecte la meva música. Així que no només és un gran músic sinó que a més té un gran públic!"
Concert Delicatessen Lulamae Blue 11.05.15 a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Mantens els mateixos nervis a cada concert o amb el rodatge van disminuint ?
"Jo sempre tinc nervis, alguns concerts més i d’altres menys, però sempre. Aquest neguit és molt important! És emocionant pujar a un escenari a fer el que t’agrada, i és una responsabilitat molt gran envers el públic i envers la gent que toca amb tu. Cada concert és una sorpresa, perquè quan puges mai no saps què passarà. Tot això ho fa emocionant. El dia que el deixi de tenir serà que ja no m’importa el que faig, i ho hauré de deixar de fer."
Àlbum "Un tast" de Lulamae Blue
L'àlbum "un tast", per què aquesta iconografia ( núvols, ocell, colors...), què ens vols dir? Com podem aconseguir el cd?
"Quan vaig decidir que feia edició física del disc vaig parlar ràpidament amb l’Amanda Bernal, amiga i fotògrafa que ja m’havia fet les fotos de promo per obrir la web. Li vaig dir que volia alguna cosa senzilla, bonica i que fos ‘jo’. Ella em va portar aquesta proposta directament, d’una fotografia seva d’un cel preciós, que no saps si és de pluja, si el surt surt o s’amaga, i on hi ha una oreneta volant, un símbol de fertilitat. Jo tal qual vaig veure la proposta vaig tenir clar que era la portada. El disc es pot comprar demanant-lo a lulamaeblue@gmail.com i es pot rebre a casa. I a la botiga Ultra-local Records de Barcelona es pot comprar també directament. Val 5€. El disc també es pot comprar per iTunes i es pot escoltar gratuïtament per Spotify, a més que hi ha un parell de vídeos pel youtube de tal i com vam gravar el disc."
Preparada per al dia 2 del juliol al sona 9? Com et sents?
"El proper dia 2 anem amb el trio una mica modificat, ja que m’acompanyen el Jan Fité al contrabaix i l’Eduard, com és habitual, a la bateria. És el primer cop que tots tres defensem aquests temes (ja ens coneixem molt tocant però en altres contextos), així que és una mica una prova, que confio sortirà molt bé perquè tots dos són grans músics. És un concert d’aquests a salto de mata, molt curtet i sense proves de so, i la responsabilitat és molt gran! Tant el jurat, com el públic com els altres grups esperen molt de nosaltres, suposo. Així que estic força nerviosa. Tinc moltes ganes de sentir els altres grups i com a mínim d’estar al nivell del concurs, que no és poc. I faré el que sé fer tan bé com pugui per intentar marxar a casa contenta. I a partir d’aquí el jurat i el públic faran la resta."
Pròxims concerts?
"Per tancar temporada, a més del Sona9, em queda un concert a Girona l’11 de juliol, dins del marc del Festival ‘Acústic Vell’. En aquesta ocasió aniré jo sola. Així acabo temporada, al setembre encara estan les coses una mica a l’aire a nivell de dates i projectes. Però confio que hi haurà Lulamae per estona."
Quina música i artistes sols escoltar? (Artistes que creus que t'han marcat)
"Escolto moltíssima música i molt diferent. Sense dubte un dels artistes, però, que més m’ha marcat és Jorge Drexler, que vaig descobrir de molt petita (10 anys? Ni ho sé) i a qui considero un dels millors lletristes en castellà vius, a més d’un músic excepcional. Escolto moltíssima música brasilera i de Cabo Verde, i molt de jazz. Però també escolto i admiro molts projectes que es fan aquí: Coetus, Gramophones Allstars Big Band, Maria Rodés, Judit Neddermann, Núria Graham, Clara Peya, Rusó Sala, Oques Grasses...Bff, és que em deixo tants noms!"
Com artista et trobes en dificultats a l'hora d'actuar algun concert (temes legals, problemes per cobrar concerts, el tracte cap a l'artista...)
"Afortunada o malauradament sóc autònoma, i si deixem de banda la vergonyosa situació dels autònoms al nostre país, no, no m’he trobat mai cap problema en termes legals. Sí que és cert que desafortunadament la música a casa nostra no és una feina gens ben pagada en el sentit que no se li dóna el valor real que té: costa que el teu ‘sou’ tingui en compte tota la feina que hi ha darrera d’un concert, o d’una cançó. Però aquest problema és força comple i va més enllà del que és pròpiament el catxet d’un concert i qui el paga..."
Què en penses del panorama musical català?
"Penso que durant els darrers anys la cosa s’ha despertat moltíssim: hi ha molta varietat de propostes a nivell d’estils, i això fa que el panorama musical català sol ja aculli un munt de públics diferents, la qual cosa és molt positiva. Però no només això sinó que hi ha molt nivell, hi ha molta gent que en sap molt i està fent coses molt ben fetes. I això també és positiu. El problema és que la indústria, i no la nostra només sinó la de tot el món, no està preparada per una quantitat tal de productes que a més ni tan sols es controla com es consumeixen avui en dia, ni com funciona la música a internet, és com un sac sense fons. Aquesta super oferta ens ho posa molt difícil als que comencem: realment hi ha tanta tanta oferta a la xarxa que si no tens algú (una empresa discogràfica, management, un mitjà de comunicació, un festival) que aposti per tu és molt difífil traspassar un filtre i fer-te un nom, com es deia abans. Però ho seguim intentant!"
Teniu pensat algun videoclip?
"D’entrada no per aquest disc ‘Un Tast’, tot i que avui dia les coses van tan ràpid, que no se sap mai. En futurs treballs...tandebó, espero que sí! El video-clip és una gran eina de comunicació del que és el teu projecte a tots els nivells. Així que sí, tandebó!"
De grups catalans, quins recomanes per fer-li un cop d'ull?
"Com he dit abans, actualment Catalunya s’ha despertat molt a nivell musical en molts sentits: hi ha moltíssima varietat de propostes i de molta qualitat. Molta gent fa coses interessants i ben fetes, i escollir unes poques propostes només és complicat!! En tot cas, recomanaria remenar i descobrir sempre el que va sortint de nou. El darrer disc de la Rusó Sala em sembla una bona recomanació perquè la gent hi faci un cop d’ull."
Algun desig que tingues sobre aquesta formació?
"Desitjo molt que aviat estiguem parlant de l’LP de Lulamae Blue!"
Un consell pels que comencen a tocar a un grup o endinsar-se en un projecte?
"En realitat m’agradaria molt que gent que està més amunt em donés consells a mí! Però si li hagués de dir alguna cosa a algú que realment comença...Que no se li oblidi mai què és el que vol i com vol que soni el seu projecte. Que com més s'aprèn és tocant amb gent i coneixent les propostes dels altres, s’ha d’anar a molts concerts, als teus propis i als dels altres! I que sobretot no se li acabin mai les ganes, això és una carrera de fons!"
Després d'aquest gust d'entrevista, sols puc recomanar que feu "Un tast" sense pensar-vos-ho dos vegades, ja que Lulamae Blue ens transporta a una realitat paral·lela de benestar que val la pena i ens recorda que dins de Catalunya tenim grans músics per descobrir i redescobrir.
