'Els segadors'. De cançó eròtica a himne nacional.
24 / Maig / 2015 - Mireia Miralles -
A l'octubre ja farà 4 anys que l'etnomusicòleg Jaume Ayats (Vic 1960) va publicar el seu llibre Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional. Una obra de 250 pàgines que inclou un CD que recopila les 15 versions diferents que s'han fet de la cançó, editat per L'Avenç.
L'estudi de l’actual Director del Museu de la Música de Catalunya conté tota una trama ben curiosa, la qual ens assegura que l'himne "es basa sobre una melodia antiga, de caire eròtic, que cantaven els segadors d'arreu del país mentre segaven i volien fer-se veure davant de les pageses."
L'any 1640, els cabdills de les revoltes que van protagonitzar els segadors a Barcelona, com ho van ser el Corpus Sang, agafen la melodia d'aquesta cançó popular de caire eròtic per afegir-li una lletra que exaltés els ànims dels revoltats. Haurien afegit una lletra molt similar a l'actual, conservant la tornada, per aconseguir memoritzar-la i popularitzar-la.
Segons Ayats, amb el temps, la cançó va passar a l'oblit. Més tard, ja al segle XIX, el compositor barceloní Francesc Alió va ser l'encarregat de crear l'himne nacional, sent aquest reclamat per diversos sectors catalanistes. Alió va agafar el text del cant de la mare de Jacint Verdaguer, que havia escrit el propi poeta quan sentia a la seva mare cantar. Aquest cant era el mateix que es cantava a la guerra, però Alió va canviar la melodia per la de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell.
L’any 2014 L’Avenç, Clack i Enderrock van produir el documental Bon cop de falç: La història de l’himne, a partir del llibre de Jaume Ayats.
Pels més curiosos, aquí us deixem el vídeo del documental:
