Tinc una mania inconfessable

Intro: SOL DO SOL DO

SOL                                       DO
Tinc una mania inconfessable i és que m'encanta capbussar-me en els teus ulls,
tocar-te en silenci, besar-te lentament per tot el cos.
L'alba ens sorprèn mirant-nos tendrament. Després de la batalla sempre ve la calma:
des del teu llit tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable i és que m'agrada mossegar-te en el bescoll,
ficar-te les mans per dins de la brusa, jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons dels teus pantalons, amb tan poca destresa que rodolem per terra
com si fórem dos gladiadors.

              RE               SOL
Ja no aguante més, vaig a rebentar,
         DO      →     RE     →    MIm
sent calfreds per la columna vertebral.
            RE            MIm
Quina sensació d'immortalitat!
       DO     →    RE     →     SOL     →     DO
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
         DO      →     RE      →     SOL
com si acariciara els núvols amb les mans...
         DO             SOL    RE→SOL
Amb les mans... amb les mans...

SOL                                         DO
Sent una alegria irreprimible cada vegada que em desperte al teu costat
i em ve a la memòria la nit increïble que se n'ha anat volant.
Isc al carrer, camine entre la gent, és hora de somriure, és el moment d'escriure
cançons que parlen del present...

              RE               SOL
Ja no aguante més, vaig a rebentar,
         DO      →     RE     →    MIm
sent calfreds per la columna vertebral.
            RE            MIm
Quina sensació d'immortalitat!
       DO     →    RE     →     SOL     →     DO
Com si tan sols existírem en el món nosaltres dos,
         DO      →     RE      →     SOL
com si acariciara els núvols amb les mans...
         DO             SOL    RE→SOL
Amb les mans... amb les mans...
x2