Tot esperant a Ulises

--Celleta al 2on trast per tocar-la en la tonalitat original--

REm        MI   MI7         LAm
Ones que vénen, mar que s'allunya.
REm         MI           LAm
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s'enceten. Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny! 

SOL                     LAm
Verd el cel i fresc l'estiu.
Jove el gran i cec l'altiu. 
SOL7             DO
Una taula fa de llit.
REm                        MI MI7
Desescric tot el que he escrit!
SOL               LAm
Un ocell baixa l'amor.
SIb                     LAm
Mils d'amors senten l'enyor.
SOL7               DO
Un enyor se sent ferit.
REm                        MI MI7
Desescric tot el que he escrit! 

Ones que vénen, mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny. 
Plors que s'enceten. Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny! 

Plou de baix i ens mulla el cap.
Juga i guanya qui menys sap. 
El cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit! 
La raó és un moble vell.
Manar vol dir: Un martell! 
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit! 

Ones que vénen, mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny. 
Plors que s'enceten. Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny! 

Cinc i cinc, mai no en fan deu.
Una església et marca un preu. 
Un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit! 
Plora, plora, no hi ha draps!
Beu i canta i trenca els plats! 
L'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit! 

Ones que vénen, mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny. 
Plors que s'enceten. Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny! 

Què més puc cantar-vos ja?,
si la festa no té pa! 
El meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit! 
La tristesa guanya el cant.
L'esperança és un infant. 
Llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit! 

Ones que vénen, mar que s'allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny. 
Plors que s'enceten. Riures que es moren.
Quan creus que tens, tot s'esmuny!