Cançó per a dues guitarres i un amor

Intro: LAm

LAm
Temps passat on el futur fos l'astre del bon port.
                        MI
Vaixell vell tot ple de cors
                   LAm
ben joves plens d'amor. 

Una veu, dues guitarres fortes. Vela al món.
Veles plenes del vent contrari,
indòmit. Veles-cor. 

       DO
Contra vent, unes guitarres canten
        REm   FA   →  MI
un bell cant, un bell cant.
Una veu, omple aquestes veles,
i omple el món, i omple el món. 

LAm
Omple el mar del vent de l'esperança, jorn a jorn.
                      MI                    LAm
Roden mars. Un foc de far es crida. S'obren cors.

Mariners de veus i de guitarres toquen moll.
Moll tot moll de pluja grisa i trista, sense sol.

        DO
L'astre nou, el somni de la vida,
        REm  FA  →   MI
resta igual. Resta igual.
Les cançons de les dues guitarres
i la veu, s'han quedat.

LAm
S'han quedat al vell vaixell callades, i han tornat.
                            MI           LAm
Han tornat a bufar fort les veles amb el cant.

El vell cant, el cant de l'esperança, mar avant.
Dins la mar es perdran les guitarres i la veu.

       DO
Adéu, adéu, músiques i cançons,
        REm   FA   →  MI
vell vaixell. Vell vaixell.
Què en serà d'ells, de la mar
i l'astre del futur? Del futur? 

LAm
Mar endins, cercant el port d'amor... Qui sap què?
                               MI             LAm
Mar endins, cercant el port d'amor... Qui sap què?