Cançó de les balances

Intro: LA MI

LA                         MI                 LA
Doncs era un rei que tenia el castell a la muntanya,
RE                     LA           MI7  →  MI  →  LA
tot el que es veia era seu: Terres, pous, arbres i cases,
RE                  LA         MI7→MI   →  LA
i al matí des de la torre cada dia les comptava.

LA                          MI                      LA
La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava,
RE                     LA         MI7  →  MI   →  LA
perquè de comptar en sabia, però amor, no li'n quedava,
SIm                DO#m     SIm   →     MI    →    LA
cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases.

LA                          MI                   LA
Un dia un noi del seu regne vora el castell va posar-se.
RE                  LA          MI7 → MI  →  LA
I va dir aquesta cançó amb veu trista però clara:
SIm                DO#m         SIm → MI  →  LA
I va dir aquesta cançó amb veu trista però clara:

LA                      DO#m
Quan vindrà el dia que l'home
 SIm                   LA 
valgui més que pous i cases,
SIm                    DO#m
més que les terres més bones,
SIm     →    MI     →     LA
més que les plantes i els arbres?
SIm                      DO#m
Quan vindrà el dia que l'home
        SIm   →   MI → LA
no se'l pese amb les balances?

LA                            MI    →    MI7     →    LA
El rei, que va sentir el noi, el va fer agafar i, amb ràbia,
RE                  LA              MI7        LA
va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades
RE                    LA        MI7 → MI → LA
i a la torre el va tancar, castigat a pa i aigua.

LA                       MI   →   MI7   →  LA
Però el poble encara sap la cançó de les balances,
RE                   LA           MI → MI7  →  LA
i quan s'ajunten els homes, rient i plorant la canten,
RE                   LA           MI → MI7  →  LA
i quan s'ajunten els homes, rient i plorant la canten.