Assaig de càntic en el temple

--Celleta al 4rt trast per tocar-la en la tonalitat original--

MIm
Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra,  i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. 

MIm                    LAm
Aleshores a la congragació,
       RE                 MIm
els germans dirien desaprovant:
        DO                RE
"Com l'ocell que deixa el niu,
       LAm                         MIm
així l'home que abandona el seu indret",
       LAm        RE         LAm RE
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
      LAm        LAm7   SOL
de la llei de l'antiga saviesa
FA                LAm SOL
d'aquest meu àrid poble,
FA                   LAm SOL
d'aquest meu àrid poble.

LAm
Però no he de seguir mai el meu somni, i em quedaré
 aqui fins a la mort, car sóc també molt covard i salvatge, 
i estimo a més amb un desesperat dolor 
                FA  LAm
aquesta meva pobra, bruta,
 FA                  LAm
trista, dissortada pàtria.